La crisi del Barça

Mentre el món està de ple en una lluita sanitària i econòmica de proporcions gegantines, el FC Barcelona ha decidit cremar-se. O, com a mínim, la junta directiva, en una culminació dels esdeveniments que abans de l’emergència actual ja havien enterbolit la vida de la institució. La llista és llarga: des de la polèmica de Messi amb Abidal per la substitució de Valverde fins a l’afer conegut com a Barçagate, la contractació de l’empresa I3 Ventures per portar a terme suposades campanyes a les xarxes contra determinades personalitats, passant per la deriva esportiva i, més recentment, per la polèmica sobre la rebaixa de sou dels jugadors del primer equip, per la crisi del coronavirus, conclosa amb una contundent resposta de Messi. Després de la ‘invitació’ de Bartomeu a quatre directius perquè abandonessin la directiva per discrepàncies amb la gestió del club, finalment han sigut sis els que han dimitit, assumint tot el protagonisme Emili Rousaud. Qui fins aleshores es projectava com el possible candidat continuista per a les eleccions del 2021, s’ha erigit, amb una marató d’intervencions als mitjans, com el màxim crític d’una junta a la qual pertanyia fa uns dies i que ara acusa, sense proves i sense donar noms concrets, d’«haver ficat mà a la caixa», una insinuació molt greu que ha provocat una  querella del club. El difícil tema del Barçagate està pendent d’una auditoria que hauria d’aportar una clarificació que, ara com ara, no es dona en un Barça que, a més, haurà d’afrontar un difícil futur econòmic i un incert calendari no només esportiu sinó institucional, amb la vista posada en el final del mandat de Bartomeu.

L’actual president, amb una junta que s’acosta al mínim estatutari per exercir les seves funcions, i amb una trajectòria de dimissions de vicepresidents, fins a sis des de la seva elecció el 2015, ha de procurar la pacificació de l’entitat en uns moments crítics, amb Jordi Cardoner i Jordi Moix com a pesos pesants d’una directiva que té com a missió redreçar el rumb i enfocar els mesos que venen amb aquella màxima que fa anys va fer servir Evarist Murtra: «Quan dubtis, pensa què és el millor per al Barça».