La mona confinada

Vivim en un etern diumenge. Ens és igual si és divendres, dilluns o dissabte. Tots els dies són iguals. ¿Però què passa amb les festes populars? Jo soc partidària de carregar-me’n algunes quan tornem al món real. Em quedo amb el Sant Jordi i em carrego el Black Friday. Aquest nou món que ens espera com si fos una hiena a punt de menjar-nos, jo l’anomeno món C. Abans vivíem en el món A, ara estem en el B i quan ens deixin sortir ens trobarem el món C.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

I arriba la Setmana Santa. Som molts els que ens emocionem aquests dies fent la mona per als nostres fillols. Jo m’ho prenc com un repte i cada any em supero més. Però aquest 2020 la cosa pinta diferent. Per començar, el meu nebot no em veurà. La mona arribarà a casa seva com per art de màgia i ens haurem de conformar de sentir l’emoció a través de la pantalla. Només hi ha una cosa que no faré. ¡La mona! Sí, m’han llegit bé. Primer perquè surto a comprar una vegada cada 10 dies i segon perquè no queda farina ni ous enlloc. Ho podria buscar per internet, és veritat. Però uns dels propòsits que m’he marcat per al nou món, i que ja estic començant a practicar en aquest, és comprar sempre en els petits comerços del barri.

Adeu grans superfícies i adeu supermercats. ¡Fins aquí! I començaré amb la mona, que me la farà la pastissera del meu barri, la Tere. Una dona que s’aixeca cada dia, obre el seu petit negoci i es troba amb aquest ’walking dead’ que és el món B. Només per això, es mereix que tot el barri li vagi a comprar la mona. I el que jo abans comprava al súper ara ho compro a la botiga ‘eco’ a la cantonada. ¿Què no li queden ous? Doncs aquella setmana no es mengen ous. Si alguna cosa m’està ensenyant aquest nou món és que res és per a tant. ¡Que tinguin una bona mona confinada! Disfrutin-la i donin gràcies a la vida que existeixi internet. Si ens falla això, llavors sí que el món es convertirà en Z. M’horroritzo només de pensar-ho.