No despertin el nen

És curiós viure la quarantena amb algú que no té ni idea de per què està tancat i que, no obstant, té terminantment prohibit trepitjar el carrer. Amb un nen, en el meu cas de dos anys i mig.

Després d’intentar explicar-li moltes vegades que els aplaudiments de les vuit eren per animar els que s’estan jugant el tipus (sanitaris, caixeres, repartidors), després d’ensenyar-li fins i tot fotografies dels oficis, el vaig donar per impossible. Un dia que estava especialment gamberro, vaig decidir canviar d’estratègia: li vaig prometre que si es portava bé, a la tarda tots els veïns sortirien als seus balcons i finestres per aplaudir-lo per ser tan bon xaval. D’alguna manera ho va entendre. Quan van tocar les vuit i va esclatar l’ovació, va voler sortir al balcó a agrair-la amb reverències.

Potser amb aquest tipus de tàctiques estic educant un possible dictador. Tenint en compte la deriva autoritària que podria prendre el món, potser trobaria feina.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Penso en tot això després de veure el preciós vídeo sobre el confinament amb nena que el realitzador Pol Mallafré va estrenar a la BBC. Ell i Ángela Monge, la seva parella, també s’inventen alguns estratagemes i es passen el dia buscant coses (perquè aquest és el paper dels pares: buscar, trobar, recollir, a més d’escurar Danoninos i ingerir els últims actes de cada plàtan rebutjat). En el meu cas, m’he adonat, amb el mateix estranyament amb què rebria descobrir que puc volar, de la meva perícia acceptable per a les manualitats. Diuen que la llenya escalfa dues vegades: quan la reculls i a la xemeneia. El cartró diverteix dues vegades, quan inventes una guitarra amb una caixa, o un drac amb una ouera, i quan hi jugues. Quan entra l’aclaparament, un pensa en la frase de Santiago Alba Rico en el seu assaig ‘Leer con hijos’: «¿Per a què serveixen els nens? Per cuidar-los, per tornar-nos curosos». Per aprendre’n.

L’important és, en definitiva, que no se n’assabenti massa. I últimament, mentre la resta tenim malsons, a ell li ha donat per partir-se la caixa en somnis. Esperem despertar aviat nosaltres i que ell ho faci com més tard millor.