Benet i Twain

Vaig conèixer Benet i JornetPresentàvem una revista que commemorava els deu anys de la Llibreria 22 i en la qual una vintena d’escriptors parlàvem d’un llibre que ens havia marcat. La revista es deia ‘El número’ i ara és una peça de col·leccionista. Jo era un nan entre gegants. Té algunes aportacions memorables, petits tractats de poètica, com la tria que va fer Jaime Gil de Biedma, per exemple. En Benet i Jornet hi descriu ‘Les aventures d'en Huckleberry Finn’, «ple de ressonàncies». Huck i Jim es deixen endur pel corrent del Mississipí. Han viscut moltes peripècies, molts ensurts, però ara gaudeixen del bon temps, sense sotracs: «I no ens va passar res aquella nit, ni la vinent, ni les altres».

En el magnífic homenatge que li va retre la seva filla Carlota, ‘Papitu, el somriure sota el bigoti’, un llibre de records que és un delicat retrat literari, parla dels monstres invencibles i de la necessitat de prendre’s els reptes de la vida com una aventura: «I, sobretot, que els entrebancs ens fan apreciar la calma i la seguretat, que, si no, donaríem per descomptades». Em quedo amb aquest Benet i Jornet i amb Mark Twain: «Més aviat rèiem per sota el nas».