IDEES

Divisa, eriçó i guineu

El futur no serà dels qui s'encongeixen i protesten, sinó d'aquells que ensumen, escorcollen i esperen el tret de sortida

1
Es llegeix en minuts
GRAF3229. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 29/03/2020.- Vecinos de L’Hospitalet salen a sus balcones como cada día a animar y homenajear a los sanitarios, cuando se cumple el decimoquinto día del estado de alarma decretado por el Gobierno por la pandemia de coronavirus. EFE/Toni Albir

GRAF3229. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 29/03/2020.- Vecinos de L’Hospitalet salen a sus balcones como cada día a animar y homenajear a los sanitarios, cuando se cumple el decimoquinto día del estado de alarma decretado por el Gobierno por la pandemia de coronavirus. EFE/Toni Albir / Toni Albir (EFE)

Millor que deixis per demà el que puguis fer avui. En vista de les actituds que es trasllueixen de les xarxes i el consum desbordat de sèries, sembla que aquesta és la divisa més comuna, que revela un estat d’ànim d’indolència compartida per bona part dels nostres confinats conciutadans. La qüestió és anar tirant. Recordem la famosa distinció d’Isaiah Berlin sobre la guineu, que sap moltes coses, i l’eriçó que només en sap una però la sap molt bé (tot i que ara ja no tant). Doncs bé, potser sense adonar-nos-en, estem passant de guineus a eriçons, d’emprenedors a defensar-nos, arrupits i amb totes les pues estarrufades, dels presumptes depredadors que ens envolten.

A diferència de l’anterior crisi, en el fons del pou de la qual tothom era convidat a reciclar-se i millorar les seves habilitats per ser més competitiu, ara es tracta, no de tornar-nos més imaginatius, descobrir-nos horitzons i possibilitats, de forjar projectes i preparar-se per ser més actius l’endemà del confinament, sinó sobretot de resistir i d’enfortir-se davant de l’adversitat, de l’amenaça present i la gravíssima clatellada que ens espera. El futur no serà en aquest sentit dels qui s’encongeixen i protesten contra tot, i fins i tot contra tot aquell que passi pel carrer, sinó d’aquells que, impacients per guanyar en comptes de perdre el temps en el cau, s’activen, ensumen, escorcollen, es preparen i esperen el tret de sortida per llançar-se amb totes les energies sobre la presa de la creativitat.

Notícies relacionades

En resum, si alguna cosa haurien d’haver après els catalans de tota classe, ideologia i condició és que una societat, un país, és el resultat de la suma de les aptituds i qualitats dels seus ciutadans menys la suma de les seves deficiències. Més encara si no disposa d’estructures d’Estat favorables, eficients i ben gestionades. Les pues de l’eriçó no protegiran ningú de ser aixafat. Només es pot esperar salvació mitjançant l’esperit atent, tens i innovador de la guineu.

Si la cultura fos capaç de donar exemple...

Temes:

Coronavirus