LA CLAU
L'orgia de l'odi
Espanya ens mata. (Mmm..., però si ens mata no podrà continuar robant-nos...). La gossada digital no descansa ni en plena pandèmia: judicis sumaríssims de dues línies seguits de linxament i esquarterament.
Ataúdes dispuestos en el aparcamiento del tanatorio de Collserola, el pasado 2 de abril. /
No hi ha temps per a tonteries. La raó hauria de ser un imperatiu en l’emergència global, però les bestieses es distingeixen a tot arreu.
Milers de ciutadans emmalalteixen i moren. Els geriàtrics són pavellons mortuoris. El coronavirus és agressiu, però més letal encara és la falta d’ucis. El virus proposa i l’estat de la sanitat pública disposa. El canibalisme inclement del sistema sanitari durant la dècada austericida passa una factura luctuosa.
Els governs no es van prendre seriosament els primers avisos. Tampoc molts epidemiòlegs, inclòs algun que acaba de descobrir certes mels del vedetisme politicomediàtic. Ai, que nocives són les picabaralles i les enveges professionals. Góngora contra Quevedo, Quevedo contra Góngora. Això anava a ser una grip, potser severa però no més. Tothom hi coincidia no fa tantes setmanes. Cadascuna d’aquelles setmanes és avui un segle.
La Xina tampoc va ajudar quan va escamotejar informació als començaments de l’epidèmia. El virus sempre ha anat per davant en aquesta carrera. Els governs, darrere. L’OMS també. Tots boquejant, improvisant, rectificant sobre la marxa, perseguint a peu coix la realitat. La mascareta és el símbol vergonyós d’una gestió extraviada. Sí, no; no, sí..., i quan les autoritats sanitàries nacionals i internacionals coincideixen a la fi que sí, els ciutadans no en poden comprar: no hi ha existències. I les màscares casolanes no són més que un placebo voluntariós.
La febre durarà
El pla de legislatura del Govern progressista ha saltat pels aires. L’economia s’ha fos en negre. L’atur galopa desbocat. Les cases (al carrer està prohibit) estan embotides de treballadors acomiadats. El pla d’abordatge del conflicte català s’ha esfumat. Els calendaris electorals també. La febre durarà. Europa fa una vegada més d’Europa i nega la solidaritat integral. Compte amb l’abisme, Europa.
Notícies relacionadesNo hi ha temps per a tonteries, però abunden. Algunes, molt greus. Ben alimentada i atiada, la gossada digital s’engolfa en una orgia d’odi. Espanya ens mata. (Mmm..., però si ens mata no podrà continuar robant-nos...). Judicis sumaríssims de dues línies seguits de linxament i esquarterament.
Després de la pandèmia, el món serà un altre o el mateix.
Sanitat pública OMS Unió Europea Coronavirus i treball Coronavirus a Espanya Coronavirus a Catalunya
