anàlisi

El Tour contra el crono

¿Podem somiar amb les tardes de juliol de sempre? Em temo que en unes setmanes sabrem que no

1
Es llegeix en minuts
segea48993593 epernay  france   08 07 2019   france s julian alaphilippe o190708173523

segea48993593 epernay france 08 07 2019 france s julian alaphilippe o190708173523 / GUILLAUME HORCAJUELO

Suspès Wimbledon per primera vegada des de la segona guerra mundial, sempre ens quedarà París. Almenys és el que suggereix la resistència d’ASO, organitzadora del Tour de França, a cancel·lar la carrera, un dels esdeveniments més grans (i negocis) esportius de cada any. Les declaracions del director del Tour Christian Prudhomme mantenen viva l’esperança, que la Grand Boucle es disputi en les dates previstes, del 27 de juny al 19 de juliol. Però descarta la seva celebració a porta tancada, una de les especulacions que planaven sobre el Tour. 

ASO organitza també la primera carrera uci World Tour de la temporada, la París-Niça. Fa tres setmanes es va córrer enmig de la polèmica quan set equips van renunciar a disputar-la per no voler posar en risc els seus corredors amb la pandèmia avançant per Europa. Encara així la carrera va sortir de París, va haver de tancar les cunetes al públic i no va poder ni celebrar la seva última etapa a Niça. Des d’aleshores no veiem els ciclistes, confinats a casa i obligats a restringir els seus entrenaments al rodet, excepte a Bèlgica, Alemanya i Suïssa, on poden sortir a entrenar a les carreteres.

Notícies relacionades

¿Podrien passar els ciclistes del rodet al Tour? ¿Té sentit que l’ASO es resisteixi a cancel·lar la carrera si només admet la seva celebració amb públic al carrer?  No hi ha carrera ciclista amb més fervor que el Tour. En algunes etapes, des de la sortida fins a la meta, amb prou feines hi ha metres de cuneta sense públic. No hi ha poble francès que no surti amb orgull a aplaudir. És la gran festa esportiva de França i l’homenatge més bonic al ciclisme.

El Tour sense públic no seria el Tour. Però sense Eurocopa, Wimbledon ni Jocs Olímpics, ¿podem somiar amb les tardes de juliol de sempre? Em temo que en unes setmanes sabrem que no, i tindrà sentit buscar una altra data que permeti veure les cunetes com sempre, però amb ciclistes amb més ganes de carretera que mai però també amb menys quilòmetres a les cames que mai.