25 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

En primera línia i sense protecció

Que no sigui un problema només espanyol no disminueix la gravetat que el personal sanitari no compti amb material bàsic

firma editorial català

El Periódico

En primera línia i sense protecció

De les diverses crisis desencadenades per la pandèmia, la falta de material sanitari adequat és de les més apressants. Que no sigui un problema únicament espanyol no és consol quan urgeixen mesures sobre la marxa i solucions inajornables per atenuar els riscos que corren les plantilles d’hospitals, clíniques i residències d’ancians, directament implicades en l’assistència als malalts, però també els cossos de seguretat i tots els servidors públics que mantenen un contacte directe amb la població. Les queixes dels més exposats al contagi no paren de créixer, diversos tribunals han actuat d’ofici o tramitat processos incoats per organitzacions professionals i sindicats i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha instat la Generalitat que proporcioni als Mossos material de protecció i testos del Covid-19.

És innecessari reconèixer que en una situació com la que es viu és impossible garantir la seguretat al cent per cent per més precaucions que es prenguin i mitjans de què es disposi, però és preocupant la tardança en la millora de la situació dels treballadors sanitaris en primera línia de combat. Sens dubte, la pandèmia és un desafiament sense precedents i els responsables polítics i tècnics d’afrontar-lo es veuen forçats a adoptar decisions sobre la marxa sense que puguin fonamentar-se en casos precedents, perquè no n’hi ha. Però no pot imposar-se l’heroisme com a pauta de conducta de professionals imprescindibles per vèncer la malaltia, sotmesos, a més, a un enorme estrès.

Tot el que es digui és poc sobre la competència internacional per aconseguir material indispensable –mascaretes, roba i calçat adequats, respiradors, testos–, i és encomiable la disposició d’empreses, centres d’investigació i voluntaris per suplir els circuits de subministrament convencionals, però es tracta d’un esforç d’efectes limitats. Falten a la veritat els púlpits des dels quals s’assegura que tot s’ha fet de forma insuficient, tard i malament, però és un fet que no poden prolongar-se els riscos que corre el personal de qui depèn en primera instància que es contingui el mal.