Exorcisme pantagruèlic

Un recurs habitual, entre els grups d’amics, és fer plans per al dia que s’acabi aquesta situació extraordinària. La paraula “festa” o, amb ampliació eufòrica, “festassa”, és a la boca de tothom. L’imaginari col·lectiu preveu unes grans xefles, uns àpats multitudinaris i una considerable ingesta d’alcohol. Una mena d’exorcisme pantagruèlic que situa l’acció en una revetlla sense fi i amb una gran quantitat de mostres d’efusivitat. ¿Serà així, però? ¿Sortirem d’aquesta pesta contemporània i global com ho feien els confinats medievals, amb un desig irrefrenable de gaudir dels plaers més diversos, de viure en la immediatesa luxuriosa del present? 

És molt probable que el desig hi sigui –a mesura que passen les hores creix l’abatiment i, en conseqüència, s’incrementa la necessitat ineludible d’una justa reparació física i psíquica–, però les informacions que rebem ens parlen més aviat de sortides esglaonades, de futurs confinaments temporals, de prevencions múltiples abans no arribi una vacuna que pari definitivament (?) el cop. És a dir, ens tocarà viure l’extraordinari com a ordinari. Aquesta és la clau que marcarà els mesos a venir: administrar el temor, conviure-hi.