Dues mirades

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52803518 coronavirus200316100541

zentauroepp52803518 coronavirus200316100541

Els sanitaris, és clar, que reben aplaudiments cada vespre, els primers, però també els que netegen la roba dels hospitals i els que fan mascaretes com un deure moral, i els que despatxen a la farmàcia, i els que treballen al camp i els que condueixen camions perquè no falti fruita ni verdura, però també els que vigilen les prestatgeries del supermercat i fan la llista de reposicions, i, és clar, els que s'estan a la caixa i els que corren amunt i avall pels passadissos, i els escombriaires i els policies (la majoria) que miren d’evitar amb educació que es franquegi la frontera del confinament, i els flequers que cada dia fan el pa, i els quiosquers que creuen en la feina del periodisme des de la trinxera, i els estanquers, que potser no són tan imprescindibles, però que també ajuden als fumadors que no saben deixar-ho.

I tants d’altres. Ells i elles. Em fan pensar en aquell poema de Borges, ‘Los justos’, on parla de l’home que treballa el seu jardí i del ceramista que premedita un color, del que agraeix que a la terra hi hagi música. «Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo». Abans, no sabíem quina cara feien. Ara, són el rostre que ens separa del caos.

Temes:

Coronavirus