Quarantena als que ho tenen clar, claríssim

Cada un estira del que pot. Uns s’embranquen en la feina. D’altres, en la lectura, les pel·lícules, les sèries... A alguns els ha donat per canviar els mobles de lloc. A tots, per rentar-nos de forma frenètica. Són massa els que han convertit el confinament en una queixa constant. Són els que arreglarien la pandèmia en dos dies des del sofà de casa. N’hi ha prou amb esforçar-se a fer una lectura desapassionada del que passa per veure que tots els governs fan el que poden. I molts, tot i que es perden en la gesticulació, poden poc.

Mals dies per a les sentències absolutes. Els que posaven el crit al cel per l’arribada de l’exèrcit als nostres carrers, ara callen i els obren les portes de les residències de gent gran per desinfectar-les. N’és només un exemple, però un bon exemple. Es pot ser contrari a la inversió militar però, davant d’una pandèmia, recórrer a l’exèrcit i agrair-li el suport. Al cap i a la fi, el paguem entre tots. Sí, mals dies per a les sentències absolutes i bons per assumir les contradiccions. Millor posar en quarantena els que ho tenen tot clar, claríssim.