Mort

El 2018, última dada auditada de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), van morir una mitjana de 1.172 persones al dia a Espanya. Van morir en silenci. Ens ocupem només dels assassinats o, a tot estirar, dels accidentats a la carretera. Aquest dilluns, només a conseqüència del coronavirus, han mort 812 persones a Espanya. Han mort sols. Però han ocupat les alertes dels mitjans digitals i els titulars de les ràdios, les televisions i els mitjans de paper. El Covid-19 també ha canviat la nostra relació amb la mort. L’hem tret dels amagatalls on la tenim reclosa habitualment, aquell circuit asèptic que va de les ucis als tanatoris, sense gairebé contacte amb els cadàvers. Ara parlem dels morts, permanentment, i ens lamentem de no poder acompanyar-los, ni tocar-los ni besar-los. Cosa que no fèiem quan ens deixaven. Però el confinament ens ha posat cara a cara amb la nostra llibertat i hem experimentat que no és el mateix estar tot el cap de setmana al sofà voluntàriament que obligadament, no és el mateix en la nostra ment, que és on nia la realitat viscuda, no la narrada.

La mort és el rerefons d’aquest confinament massiu. Ens guiem pel pànic a morir, però diem que ens quedem a casa perquè no es morin d’altres. ¿No valdria aquest plantejament per als períodes sense epidèmies? Aquests dies ningú mor a les carreteres, perquè el trànsit ha disminuït un 90%. L’aire de les nostres ciutats és més respirable i, possiblement, mor menys gent per la pol·lució. ¿Per què no confinar els cotxes per evitar aquestes morts quotidianes? En el fons, la diferència és que en la pandèmia pot morir qualsevol, mentre que habitualment pensem que seran d’altres els que moriran. ¿Qui pot decidir la mort d’un altre? Ens escandalitza que un metge, aquesta setmana, es trobi en la disjuntiva d’elegir a qui li posa un respirador. Però ¿no estem cada dia decidint la mort d’altres o la nostra pròpia mort exercint la nostra llibertat? El coronavirus ho altera tot. També la nostra relació amb la mort, que ha passat a primer pla, a ser la prioritat, també econòmica, perquè amb la pandèmia no estem tan segurs que els morts siguin sempre els altres.