IDEES
Heràclit i Rousseau, autoconfinats
zentauroepp6095230 nd exit libros jean jacques rousseaurosseau200330141856
Mig segle abans de la nostra era, en resposta a la invitació del rei de Pèrsia Darios el Gran a ser acollit a la seva magnífica cort, Heràclit va justificar la seva negativa amb aquestes paraules: «Els homes trepitgen la veritat i la justícia. Els persegueix sense parar un desig insaciable de riquesa i de glòria. Com que defujo l’ambició i la vana emulació lligada a la grandesa, no aniré de cap manera a la cort de Susa, perquè m’acontento amb poc i ho desemborso segons el meu cor». Malgrat que Darios era el monarca més poderós del seu temps, monoteista i tolerant, Heràclit, el primer entre els grans filòsofs de l’antiguitat, va preferir, si així es pot dir, autoconfinar-se.
Ara que tots els sectors demanen ser rescatats, comprovem que el de la cultura és postergat fins a l’últim lloc
Passats més de dos mil·lennis, un altre rei que es tenia per humà, el de Prússia, i per això admirador de Rousseau, va rebre una resposta similar al seu més que amable oferiment: «Em voleu donar pa, ¿però li’n falta a algun dels vostres súbdits? [...] Aparteu dels meus ulls aquesta espasa que m’enlluerna i em fereix... Quan constati que Frederic, el just i el temut, ha cobert els seus estats amb un poble feliç, JJ Rousseau, l’enemic dels reis, anirà a morir als peus del seu tron». L’il·lustrat Frederic I havia fundat les acadèmies de les Arts i de les Ciències; no obstant, Rousseau va refusar la seva amable invitació amb la mateixa proclama d’independència de la cultura en relació amb el poder que havia exhibit Heràclit. Actitud que el més gloriós pensador monàrquic de tots els temps, Chateaubriand, l’injustament oblidat, sobretot pels seus, condemna per orgullosa.
Ara que tots els sectors, emparats en el precedent de la banca, demanen ser rescatats, si al comprovar com el de la cultura és postergat fins a l’últim lloc i a tot estirar acaba rebent una petita i humiliant almoina, si algú es pregunta d’on ve aquest menyspreu, que compari el servilisme dels beneficiaris de la pluja de milions amb l’orgullosa independència, sí, orgullosa, dels gegants que ens han precedit. Que assumeixi herència i cost o que es dediqui a una altra cosa.
