al comptat

Coronavirus: Imbècils, graciosos... i insolidaris

Una de les actituds més decebedores en aquesta crisi ha sigut la d'alguns països de la UE

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52933427 handout   26 march 2020  belgium  brussels  charles michel  200326152858

zentauroepp52933427 handout 26 march 2020 belgium brussels charles michel 200326152858 / - EU Council dpa

Es diu que en circumstàncies com les actuals sorgeix el millor i la pitjor de les persones i de la societat. El principi s’està demostrant vàlid i contrastable amb la realitat que vivim en aquesta situació d’estat d’alarma per la propagació del coronavirus. Per fortuna, hi ha molts casos del millor, que es podria resumir en aquesta ovació vespertina dels ciutadans confinats a les seves cases al personal sanitari i a totes aquelles persones que continuen treballant perquè els altres no ens ofeguem entre escombraries, que trobem el més bàsic i essencial als supermercats... 

I hi ha molts casos més, que van dels qui s’ofereixen voluntaris per construir hospitals de campanya o els qui s’ofereixen per donar un cop de mà a les persones grans fins a les empreses que fan donacions, acceleren el pagament als seus proveïdors o enginyen sistemes perquè els seus clients puguin liquidar les factures més endavant, quan passi el pitjor d’una crisi que és sanitària, però que serà social i econòmica.  

De tota manera, tot i que més minoritaris, també hi ha representants de l’altra cara de la moneda. La setmana passada parlàvem dels apòstols del «jo ja ho sabia». Però aquests, tot i que molestos, potser són els menys nocius. El periodista Iñaki Gabilondo es feia ressò l’altre dia en el vídeocomentari diari que realitza de tres categories: els imbècils, els graciosos i els delinqüents. En resum, una turba de carronyaires que, tot i que no és majoritària, disfruta, quan no prova de treure partit, del patiment aliè.

Notícies relacionades

Els primers, els imbècils, són aquests que proven de saltar-se el confinament que compleix la majoria amb estratagemes diversos que demostren incivisme i absoluta irresponsabilitat. Els segons, els graciosos, són aquells que s’entretenen propagant fake news i mentides a través de les xarxes socials que atemoreixen, en general, la part més dèbil de la societat. I els tercers, els delinqüents, engloben des dels que, aprofitant la desgràcia, proven de colar tota mena de fraus i estafes; fins i tot els qui llancen atacs cibernètics a la xarxa hospitalària per provar d’obtenir un rescat.

I, segons el meu parer, hi ha una altra categoria certament lamentable: els insolidaris, que cobren la seva dimensió més gran en l’entossudiment d’Alemanya,  Holanda o Àustria, oposats mecanismes de mutualització com els denominats ‘coronabonus’. Decebedor. ¿No en van tenir prou amb la desafecció cap a Europa que van provocar durant la crisi anterior al treure oxigen –el denominat austericidi– als qui mancaven d’aire per respirar? Espero que la realitat d’una pandèmia que no sap de fronteres ni banderes, una situació extraordinària que mereix solucions de la mateixa naturalesa, els faci reflexionar.