D'animals i d'humans

El confinament també ha fet créixer un pacte a les xarxes socials: la meva finestra és la teva finestra

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52852208 icult200324174457

zentauroepp52852208 icult200324174457 / JOSEP LAGO

Aquests dies, quan vull sortir una estona del meu aïllament (sense sortir de casa), tinc dues finestres: la de la realitat i la de la ficció, i cal dir que sovint sembla més real i versemblant el que surt a les novel·les. De fet, les imatges que veig des del balcó de casa són tan diferents de l’habitual, que m’obligo a dir-me que allò no és una invenció de la meva ment. Observo els carrers deserts i, més enllà, el parc de la Ciutadella, ara tancat, que és un esclat del verd de primavera i una cridòria d’ocells. De vegades, si el vent és favorable, fins i tot m’arriba algun bramul des del parc de les feres. Davant casa meva, cada matí, una senyora que té un llimoner al balcó surt per deixar-hi pa sec. Al cap de deu segons es llancen els coloms i cotorres a desenes, famolenques, i jo em fixo en aquest frenètic batre d’ales i penso que un dia es menjaran la senyora. Però al cap de poca estona les aus se’n van i només queda el groc de les llimones que es mullen de sol.

El confinament també ha fet créixer un pacte a les xarxes socials: la meva finestra és la teva finestra, i la gent explica amb imatges el que veu. Mirem a les pantalles com si ens pogués tocar l’aire, i llavors veiem que una família de senglars baixa pel carrer Balmes, a Barcelona, i que els canals de Venècia ara són tan nets que es veuen els peixos. A Donosti tenen una foca que es banya tranquil·lament al riu Urumea, i els cérvols i guineus es distingeixen lliures pels carrers dels suburbis nord-americans... Mentre els animals ocupen els espais dels humans, sense por, des de la finestra també veiem com aquests tornen salvatges. Alguns cossos de seguretat i policies s’enceben amb els que van pel carrer, abusant del seu poder, i des dels balcons la gent es comporta com patricis al circ romà: insulta els vexats i aplaudeix els gladiadors. ¿Oi que els militars ens repeteixen que això és una guerra? Doncs potser convé recuperar unes paraules de George Orwell, que algú pronunciava l’altre dia des d’una finestra: «Tota la propaganda de guerra, tots els crits i mentides i odi, provenen invariablement de gent que no està en la lluita».