Ebrietat i temps

Tenim tendència a omplir el buit. Rebem consells i distraccions de tota mena. Exercicis físics, tutorials de ioga, receptes de cuina, recomanacions de lectures, concerts fets des de casa, músiques que hem d’escoltar, per relaxar-nos, per animar-nos, coses a fer amb els nens, pel·lícules que hem de veure tant sí com no, deures de l’escola, treballs universitaris, pràctiques de ganxet, jocs per entretenir-nos, reestrenes teatrals. I els problemes de cada dia, que no s’aturen, sinó que s’engrandeixen. Hi ha tantes coses a fer –això sí, en un espai reduït– que fins i tot hi ha gent que viu el confinament amb estrès. Impossible arribar a tantes coses, sense comptar la higiene, el menjar, les necessitats bàsiques.

Baudelaire, en una de les proses de ‘L’Spleen de Paris’ (l'escoltin amb la veu de Serge Reggiani: ¡una delícia!), recomana emborratxar-se. Del que sigui: de vi, de poesia o de virtut, cadascú a la seva manera. Oblidar-nos en l’excés, perquè no ens caigui a sobre el pes feixuc del Temps. És l’hora indefugible de l’ebrietat. Si no l’abracem, correm el perill d’enfrontar-nos a nosaltres mateixos, massa serensm, massa desvagats, massa conscients, fantasmagòrics.