Proves, vacunes, tractaments

En vista de l’emergència mundial per la infecció pel coronavirus SARS-Cov2 la investigació biomèdica pública i privada s’ha posat en marxa de forma accelerada per provar de conèixer l’origen de la malaltia, com es transmet i els seus efectes. Aquestes són dades essencials per a la presa de decisions personals i socials. I també s’investiguen procediments per a la detecció del virus, possibles vacunes i tractaments. S’estan publicant articles i revisions sobre això a les principals revistes científiques del món. Segons la revista ‘Nature’ ja hi ha més de 900 articles publicats sobre el tema des del gener fins ara. Tot això ens hauria d’ajudar a combatre una malaltia que està tenint grans efectes sobre la població i l’economia mundial.

Des que a finals del 2019 es va reconèixer la gravetat de la malaltia respiratòria aguda produïda per virus que va aparèixer a la Xina, la investigació es va centrar a identificar el virus que va resultar ser de la família dels coronavirus. La seqüència del seu genoma va ser publicada a principis de febrer de forma oberta, el que facilita el seu accés a altres investigadors que la vulguin utilitzar per a investigacions posteriors. Gràcies a conèixer el genoma del SARS-Cov2 s’han desenvolupat proves basades en aquest que han sigut utilitzades en diferents països, per exemple a Corea, per limitar la seva extensió. Aquesta prova implica prendre mostres de mucositat de nas o boca, extreure l’ADN i l’ARN i amplificar-lo i detectar si la persona està infectada. També s’estan desenvolupant proves més fàcils d’utilitzar i més barates que es fan en sang, basades a detectar anticossos contra el virus, que identifiquen si una persona ha sigut infectada en algun moment, o a detectar els antígens, que serveixen per detectar la presència del virus en el pacient, com els tests ràpids que el Govern espanyol acaba d’anunciar que distribuirà.

Hi ha projectes en diferents parts del món per produir vacunes, que és la forma més eficaç que tenim per combatre els virus. Hi ha diferents estratègies en marxa basades en una proteïna del virus, en l’ARN o a aconseguir alguna forma de virus atenuat que són les vies clàssiques en l’obtenció de vacunes. Grups d’investigació i empreses ja han començat les primeres proves al laboratori, després caldrà fer proves amb animals i finalment amb humans. D’aquesta forma ens podrem assegurar, seguint els procediments establerts, que funcionen i que no tenen efectes col·laterals. I finalment caldrà produir-les en massa per a la qual cosa hi ha només unes quantes empreses preparades al món. Tot això implica mesos d’un treball accelerat.

Els tractaments que tenim contra els virus són molt limitats. Aquests utilitzen la maquinària de les cèl·lules humanes per a la seva activitat i només hi ha un nombre limitat de dianes sobre les quals es pot actuar. A més una de les seves característiques és la capacitat de canviar de forma constant. De tota manera es té experiència en tractaments com és el cas del virus de la sida que ha aconseguit limitar la mortalitat per la malaltia. S’està proposant assajar fàrmacs que ja s’utilitzen per a altres malalties. Aquesta aproximació té l’avantatge que ja es té experiència sobre els possibles efectes tòxics de la substància, el que pot accelerar la seva aprovació, tot i que cal comprovar-ne l’eficàcia contra la nova malaltia. Amb sort, d’aquí uns mesos hi pot haver uns resultats aplicables.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Per tant, la investigació sobre la nova malaltia Covid-19 està en una fase accelerada en les estructures existents d’investigació públiques i privades de tot el món i d’Espanya i en el marc de les regulacions existents. Això vol dir normatives d’assajos clínics, d’experimentació animal, de bioseguretat, d’aprovació de tractaments i fàrmacs, però també qüestions de patents, de saber fer i d’egoismes nacionals. Tot això es pot accelerar o defugir en casos d’emergència i en això l’actuació de les autoritats públiques és essencial, però veurem en quin moment arriben al seu ús amb els malalts.

Amb temps caldrà reflexionar sobre com hem tractat últimament la sanitat pública i els seus treballadors, quina és la nostra estratègia per enfrontar-nos a emergències com aquesta que té un origen a milers de quilòmetres de casa nostra, però que s’han de gestionar localment i com aconseguim que la ciència previngui i actuï eficaçment en casos com aquest. En aquest moment la prioritat és seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i col·laborar perquè els efectes devastadors de la crisi es redueixin a la velocitat més gran possible.