Situació límit
El poder, sense empatia
En lloc de compartir les penes, cadascú al seu lloc, uns amb la vara més alta que mai i la resta ja se sap. Sota la capa protectora de l'Estat, la pulsió del poder sense fissures que aprofita per blindar-se
zentauroepp52847707 coronavirus200319104937 /
Molta arrogància, gens d'empatia. Vet aquí el denominador comú del poder davant del Covid-19. Aquesta crisi sanitària, econòmica i social comporta un efecte, que pot ser devastador, en l’increment de la distància entre els que manen i els que són manats. Uns en palaus i altres encofumats en pisos que es tornen gàbies. En comptes de mostrar les febleses, les greus limitacions per fer front al virus, supèrbia. Rere les proclames d’unitat, l’exigència de l’obediència més estricta. A Pedro Sánchez li agrada massa manar i en comptes de dissimular llueix sense pudor la gavardina de l’exhibicionista sota la qual torna a somriure el terrible rostre de Leviatan. Per si fos poc, i deixant de banda l’herència que no es traurà mai de sobre, Felip VI és un dels reis més altius i freds de la història d’Europa. En comptes de proximitat, distància. En comptes de compartir les penes, cadascú al seu lloc, uns amb la vara més alta que mai i els altres ja se sap. Sota la capa protectora de l’Estat, la pulsió del poder sense fissures que aprofita per blindar-se.
A l’altra banda d’aquesta fossat emocional que els de dalt eixamplen i aprofundeixen sense parar, els condemnats a obeir, és clar que pel seu bé com en temps de dictadura patriarcal, fan néixer i créixer un sentiment, potser no de solidaritat, però sí de comprensió i de germanor. Companys d’adversitat tancats, enclaustrats, temorosos, sobretot angoixats per la incertesa, senten el pes de la càrrega mentre, potser injustament, contemplen els qui imposen les mesures com un afegitó a aquest mateix pes. És el resultat d’una insensibilitat que arriba a gèlida quan el que més necessita la gent és escalf.
El binomi estimar i témer sobre el qual se sosté el poder ja va deixar d’operar. El concepte de lideratge ha quedat buit de significat. Cap polític port repetir el conjur del poeta Celaya: «Siento en mí a cuantos sufren». Les gens desitjables conseqüències, per després de la crisi.
