Aturada d'activitat

Un quart de vida

En aquest confinament global, no podem pretendre fer les mateixes coses d'una altra manera, però després haurem de trobar una altra manera de fer les coses

1
Es llegeix en minuts
ford-almusafes-2

ford-almusafes-2 / MIGUEL LORENZO

Fa just un mes escrivia en aquest diari ‘Dues vides i mitja’. La idea era que per complir amb tots els compromisos que ens demandava la vida moderna ens caldria tenir dues vides i mitja. Hi deia que les tecnologies de la comunicació havien augmentat les possibilitats de fer coses, però que nosaltres seguíem sent els mateixos i que si havia de posar fre no volia haver-ho de fer sola, sinó que fos responsabilitat de tots. Molta gent s'hi va sentir identificada i això confirmava que el problema no era només meu i que, per tant, la solució tampoc podia passar només per les meves opcions personals.

Doncs bé, la frenada ha vingut de cop. ¿Qui m’havia de dir que passaria de necessitar dues vides i mitja a fer-ne servir només un quart? La setmana passada va ser un exercici continu d’esborrar coses de l’agenda quan el problema fins ara havia estat encabir-les.

Notícies relacionades

En aquest confinament global tant a nivell personal com col·lectiu ens hem hagut d’enfrontar a la pregunta sobre què és ‘necessari’ o ‘imprescindible’. Sabent, a més, que potser hi haurà gent que ni se la podrà formular: perquè formen part del col·lectiu de professionals dels serveis bàsics mobilitzats o perquè la seva situació no els permet ni triar.

Amb aquest quart de vida que podem viure, no podem pretendre fer les mateixes coses d’una altra manera, però després haurem de trobar una altra manera de fer les coses. Dilluns passat el periodista David Guzman va conduir un programa especial de ‘Ciutat Maragda’ a Catalunya Ràdio sota el nom d’‘Emergència Cultural’. Després d’escoltar tantes veus del sector, no em va quedar clar si de tot això en sortiríem, en termes de consum cultural, arrossegant els peus o, com formulava Josep M. Fonalleras, amb l’ànsia dels cavalls a la barrera a punt d’encetar la carrera. I el mateix per tota l’activitat econòmica que no hem sabut organitzar d’una altra manera que al voltant del consum. Mentre reso, justícia poètica, perquè no fallin les tecnologies de la comunicació, ara que hem de fer menys, hauríem de pensar més.