1
Es llegeix en minuts
Fer cultura a casa

ELISENDA PONS (Arxiu)

Hi haurà un abans i un després del coronavirus. Poc conegut, l’austríac Ernst Fischer va ser un dels primers a teoritzar, en el seu llibre de més circulació, ‘La necessitat de l’art’. El títol és el missatge. Fischer, destacat comunista amb idees pròpies, és a dir, heterodoxes, condemnava la cultura com a instrument de propaganda política i defensava, sacrilegi a Orient i Occident, la capacitat de tots els éssers humans per produir formes artístiques. També la imperiosa necessitat personal i universal de posar en pràctica les seves facultats de fer art. Podríem aprofitar el confinament per donar-li la raó, sobretot quan ja no sapiguem què més consumir o ens cansem de les omnipresents pantalles.

El confinament pot posar a prova la imperiosa necessitat universal i personal de fer art

Si s’hagués generalitzat entre nosaltres la formació musical com en latituds més hiperbòriques, no poques famílies podrien formar duets, tercets o quartets instrumentals. Si no haguéssim perdut per desídia personal la pràctica de dibuixar que moltes escoles propiciaven, també podríem intentar agafar paper i colors en solitari. Les activitats creatives no s’acaben mai. No hi ha ningú que no tingui inclinacions envers una forma d’art. És impossible capar-les, no tapar-les, i tot el que es tapa es pot destapar. L’existència de genis no serà raó per abstenir-se’n fins al dia que la humilitat estigui disputada amb la mateixa expressivitat. No importa el resultat, sinó el fet de sentir-nos crear alguna cosa. Llegir pot seduir, però escriure pot ser que captivi més. Tot és començar.

Notícies relacionades

L’impediment és la por del diàleg amb un mateix. Per això, perquè és més fàcil, preferim evadir-nos abans que observar-nos, i encara menys amb ull crític. Però, si els nostres savis consellers, tuitaires o no, ens proposen allunyar la por, no la precaució que és eufemisme de la mateixa por, els podríem fer una mica de cas començant per fer un cop d’ull al mateix interior i obrir-li alguna comporta, a veure què en surt. De ben segur que després del virus els museus, les sales de concert i les llibreries ho agrairan.