Torra no és legal

Xavier Arbós, col·laborador habitual d’EL PERIÓDICO, ha trobat un ‘hashtag’ antològic per valorar l’actitud del president de la Generalitat durant el cap de setmana. Josep Cuní li va demanar una valoració de les moltes paraules de més pronunciades per Quim Torra en les últimes jornades, i l’expert constitucionalista es va limitar a respondre: «Jo, què vol que li digui».  En aquesta frase hi ha més prudència que resignació, perquè de dir ho diu tot. Difícilment cap governant sortirà amb un ‘cum laude’ de la gestió del coronavirus perquè al final de la batalla la casuística d’errors serà infernal i l’estadística de morts serà demolidora. Una altra cosa és la deslleialtat institucional del president Torra.

Torra no és l’únic, per descomptat, que pensa en el Pisuerga quan obre la boca. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, no va desaprofitar l’ocasió per deixar anar que «Espanya no és una nació de nacions» mentre criticava els qui defensen el tancament de territoris. El mateix Pedro Sánchez conjuga constitucionalment l’«units vencerem» amb un entusiasme sospitós. El ‘lehendakari’ Urkullu també va remarcar el seu desacord amb algunes conseqüències de l’estat d’alarma, però al final, tots, excepte Torra, van posar per davant l’emergència a l’estratègia política.

Torra i els qui el victoregen han decidit passar de la desafecció política, molt argumentada, a la insolidaritat descarnada amb el conjunt d’Espanya en el pitjor moment possible. El seu enfrontament amb els gestors de l’estat d’alarma, apel·lant a una suposada confiscació competencial que els experts neguen i que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va desmentir al minut amb fets al posar al servei del Departament de Sanitat de la Generalitat els recursos de la sanitat privada, podria tenir conseqüències polítiques a posteriori. I seria una pèssima idea.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Les represàlies polítiques (i molt menys institucionals) resultarien contraproduents per a una relació amb la Generalitat per si mateixa inestable, de la mateixa manera que seria absurd que les diferències entre els socis del Govern de Sánchez en la discussió de l’estat d’alarma impliquessin una factura per després del daltabaix humà i econòmic que està desencadenant el virus. La urgència no necessita ni governants esbojarrats ni governs ofesos.

Els governs europeus acabaran aplicant les mateixes mesures, dia abans dia després, les explicaran amb arguments semblants però no idèntics, probablement perquè cap està segur d’encertar plenament davant d’una circumstància tan amenaçadora per a vides i drets. Fins i tot podria ser que Torra tingués alguna raó al reclamar un tancament d’aeroports, ports i trens que s’acabarà fent. De la mateixa manera que el Govern de Sánchez encerta quan sotmet el tancament de fronteres a un acord dels països de l’acord de Schengen, perquè Europa no hauria de ser una víctima més d’aquesta crisi. En el que no té raó Torra és a no ser legal, en el sentit popular de l’expressió.