EN CLAU EUROPEA

Turquia, un aliat molt problemàtic

El Govern turc desenvolupa una política contrària als principis de l'OTAN, que és perjudicial per als seus estats membres

Ankara promou perforacions gasistes il·legals en aigües xipriotes i s'autoadjudica zones marítimes gregues com a pròpies

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp52706086 brussels  belgium   09 03 2020   eu council president charle200309184803

zentauroepp52706086 brussels belgium 09 03 2020 eu council president charle200309184803 / STEPHANIE LECOCQ

Turquia s’ha convertit en un membre de l’OTAN  i en un soci de la Unió Europea (UE) cada vegada més problemàtic al llarg de l’última dècada. El president turc, Recep Tayyip Erdoganha instaurat un règim autoritari, ha desenvolupat una política contrària als principis, els interessos i la seguretat dels membres de l’Aliança Atlàntica i de la UE i ha impulsat una política nacionalista cada vegada més agressiva a l’exterior.

Erdogan intenta contrarestar, així, la pèrdua de suport electoral per desviar l’atenció de la població de les greus dificultats econòmiques del país. Erdogan explota al màxim la importància geoestratègica de Turquia per a l’OTAN i la UE per eludir les conseqüències de la seva política de confrontació. La passivitat mostrada per l’OTAN  i la UE davant dels seus successius desafiaments ha alimentat la percepció que Erdogan s’ho pot permetre tot amb total impunitat.

Turquia es va convertir el 1952 en membre de l’OTAN per reforçar la política occidental de contenció de la Unió Soviètica. El context de guerra freda també va facilitar l’Acord d’Associació de Turquia del 1963 amb la Comunitat Econòmica Europea, antecessora de la UE, que segueix en vigor i que va conduir a la creació d’una unió duanera.

Repressió turca

Malgrat que en teoria l’OTAN està formada per països democràtics, l’Aliança Atlàntica ha tolerat en silenci la instauració a Turquia d’un règim autoritari a la mida d’Erdogan i la persecució generalitzada de crítics i opositors, tant dirigents polítics com periodistes, escriptors, professors i activistes socials.

En matèria de seguretat, l’OTAN  també s’ha mostrat totalment passiva amb la cooperació de les autoritats turques amb Estat IslàmicAl-Qaida i altres milícies gihadistes a Síria, mitjançant recolzament logístic, militar i financer, inclosa la compra de petroli de contraban.

Tot això estava àmpliament documentat per publicacions com ‘The Guardian’, ‘Foreign Policy’, ‘The New York Times’, el ‘Financial Times’ i el ‘Cumhuriyet’ i, posteriorment, pel llibre An Uncertain Ally: Turkey under Erdogan’s Dictatorship (Un aliat incert: Turquia sota la dictadura d’Erdogan) del professor David L. Philips de la Universitat de ColúmbiaErdogan va vetar, fins al juliol de 2015, l’ús de l’espai aeri turc per atacar Estat Islàmic i després es va abstenir en la pràctica de combatre’l, malgrat l’amenaça que representava aquest grup per a la seguretat dels membres de l’OTAN.

Una OTAN acomodatícia

L’Aliança Atlàntica es continua mostrant acomodatícia amb la invasió turca del nord de Síria, amb la neteja ètnica de la població kurda de la zona, amb la protecció als gihadistes d’Al-Qaida i Estat Islàmic a Idlib i l’enviament de 2.000 gihadistes sirians i tropes turques a la guerra civil de Líbia.

A més de tancar els ulls a la sistemàtica i provocativa violació de l’espai aeri grec per avions militars turcs, l’OTAN sembla resignada que Turquia instal·li al seu territori les bateries de míssils antiaeris russos S-400, incompatibles amb el sistema defensiu aliat i que aniran acompanyades del desplegament de militars i tècnics russos en el si d’un país de l’Aliança Atlàntica. Erdogan suggereix ara que també podria adquirir avions de combat russos Sukhoi-57.

Notícies relacionades

Turquia depèn econòmicament de la UE, on van a parar el 50% de les seves exportacions. Però la falta d’una política comuna d’asil i immigració entre els Vint-i-set manté a la UE captiva d’Erdogan, que utilitza els refugiats com a peons per aconseguir concesiones polítiques i fons europeus. Les autoritats turques han enviat els immigrants cap a la frontera de Grècia, la baula més feble de la UE, però han evitat que els refugiats es dirigissin a la frontera búlgara, per no perjudicar el naixent negoci gasista entre els dos països, després de l’inici el gener del bombatge de gas rus del TurkStreamhacia, la xarxa gasista de Bulgària i dels Balcans.

Turquia, des de fa gairebé un any, fa perforacions gasistes il·legals sota escorta militar en aigües territorials xipriotes. Per això, la UE va acordar al juliol suspendre les reunions amb Turquia, reduir els seus ajuts preadhesió per al 2020 i retallar els préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’amenaça de noves onades de refugiats cap a la UE va fer precipitar els dirigents europeus amb noves promeses d’ajuda financera a Turquia, sense que s’hagi resolt el problema de les perforacions gasistes il·legals, ni l’autoadjudicació turca de l’exclusivitat econòmica de la zona marítima grega, ni els intents d’Ankara de sabotejar l’acord de Grècia, Xipre, Israel i Itàlia per construir un gasoducte que connecti els jaciments del Llevant mediterrani amb Europa, perquè té por que això provoqui reduccions de les seves exportacions de gas.

Temes:

Turquia