Jo també vull ser una dona blanca

Per fi he topat amb la dona blanca occidental. Me l’havien descric com una opressora fanàtica obsessionada amb imposar el seu feminisme a la resta de dones del món tot violentant-les arrencant-los mocadors, planxant-los els cabells o blanquejant-los la pell, sotmetent-les al poder dels seus postulats colonitzadors. Com que vinc d’un barri pobre potser no vaig saber detectar aquestes privilegiades que m’oprimien. Les netejadores, les mestres, les treballadores de la fàbrica de pells, les mestresses de casa andaluses, no ho sé, potser sí que m’estaven colonitzant i jo no me’n vaig adonar. Algunes prou feina tenien a salvar-se elles mateixes de la violència i la discriminació però es veu que això no compta i les he de ficat al mateix sac que les de classe alta només pel seu color de pell.

Ara, però, he topat amb un tipus molt concret de feministes (espero de tot cor que siguin un sector extremadament minoritari o tindrem molts motius per tirar-nos totes a les vies del tren) que sí que es col·loca en una posició de superioritat davant les dones que elles mateixes han decidit anomenar “altres” o, ja en la nova llengua que gasten, les que defineixen com a “racialitzades”. És cert que no em donen lliçons de feminisme, no em diuen que he de ser com elles sinó tot el contrari: que no puc ser com elles, que he de tenir un altre feminisme. I de pas m’expliquen (gràcies) què és el racisme. De manera que m’he trobat en situacions absurdes en les que la persona que tenia davant m’explicava les opressions que jo he viscut perquè havia fet un màster en estudis de gènere a no sé quina universitat estrangera molt important i allà les coses es veuen d’una altra manera. Llavors he de recordar que vinc de Beni Sidel, Nador, i que allà el patriarcat i el masclisme te l’ensenyen des de pàrvuls i sense trepitjar l’escola. També s’hi podrien fer un màster, al meu poble, aquestes expertes en la meva discriminació i hi aprendrien més sobre gènere que tots els màsters caríssims de la School of noséquè.