Dues mirades
La banalitat
Les cases de moda més sofisticades personalitzen mascaretes, estampen el seu logotip o escriuen 'mask', una redundància chic. Les venen caríssimes i resulta que esgoten les seves existències
zentauroepp52733651 a tourist wearing a protective mask takes a selfie outside t200311141925 /
És una tendència que no ve d'ara. ¿Què feien els romans mentre els bàrbars eren a les portes de l’imperi? ¿I a què dedicaven el temps a Versalles just abans de la decapitació? En molts moments, davant la imminència d’un món que s’acaba –i, amb aquest món, s’acaben els agafadors que permetien un equilibri quotidià– la tendència d’unes determinades elits ha estat amagar el cap sota l’ala i actuar amb la decisió tremebunda de l’estruç. És a dir: continuar com si res, com si el món de fora, el món real, el que s’imposa als antics costums, no existís.
Ara, però, s’hi afegeix l’ostentació. És a dir, l’exhibició de la frivolitat. Tothom sap que les mascaretes no serveixen per a res, si no ets una persona que tingui el virus o un personal sanitari. Tothom ho sap, excepte les cases de moda més sofisticades, que personalitzen mascaretes (amb una imatge de la boca i el nas de qui la porta), estampen el seu logotip (fins i tot de conjunt amb una peça de roba), o hi escriuen ‘mask’, una redundància chic. I les venen caríssimes (una mitjana de 80 dòlars) i resulta que n'esgoten les existències, perquè molts volen lluir-les. La banalitat abans del precipici.
