Al contraatac

Més que un videoclip

Pedro Sánchez ha de liderar les crides a la calma pel coronavirus. Menys videoclips, més lideratge i més pedagogia

2
Es llegeix en minuts
undefined52701931 madrid 09 03 2020  economia  el presidente del  gobierno ped200309192306

undefined52701931 madrid 09 03 2020 economia el presidente del gobierno ped200309192306 / DAVID CASTRO

El president del Govern va parlar per primera vegada del coronavirus a principis de febrer. S’havia confirmat un cas a Espanya, el d’aquell turista alemany que va estar aïllat a La Gomera. A preguntes dels periodistes, de lluny i a crits, es va limitar a dir: «El coronavirus preocupa, però estem en bones mans». Després, al llarg d’una mica més d’un mes, va aprofitar declaracions apressades davant dels mitjans als passadissos del Senat o un altre tipus d’actes sobre assumptes diversos, per elogiar el sistema sanitari espanyol. Sánchez va fer una cosa bé, segons la meva opinió, que va ser delegar la informació sobre el coronavirus en pocs portaveus i ben assessorats per experts.

Així, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el director d’emergències sanitàries, Fernando Simón, s’han convertit en els rostres habituals de la crisi per als espanyols. Crec que el seu paper no és fàcil, que és molt necessari, que s’expressen bé i que llancen missatges simples i comprensibles. Dit això, entenc que la seva tasca diària no hauria de ser incompatible amb una presència més activa del president del Govern. En una situació d’aquestes característiques, sembla evident que l’estratègia de comunicació per la qual es va optar va ser la de perfil baix per traslladar una imatge de normalitat. No obstant, aquest silenci, prolongat en el temps, acaba generant més alarma que tranquil·litat.

Notícies relacionades

Potser per això, en les últimes hores se’ns va anunciar que Sánchez havia de presidir la comissió de seguiment del coronavirus i es va fer públic un vídeo que ho demostrava, amb ambientació musical inclosa. I allà és quan ja es va començar a patinar del tot. Davant de la histèria i la perplexitat de la població, convé fer un pas més en aquesta estratègia de calma no ensenyant el president, sinó fent-lo parlar. Per fi s’ha produït aquesta compareixença a última hora d’aquest dimarts. Fa un temps, quan Espanya estava al caire del rescat, els periodistes perseguíem Rajoy un dia sí i l’altre també. Recordo una tarda, al Senat precisament, amb la prima de risc d’Espanya totalment disparada. Li vam demanar al llavors president que enviés un missatge de tranquil·litat als ciutadans. Ell es va girar i es va dirigir en silenci a la porta del darrere per fugir de les nostres preguntes.

La imatge va ser terrorífica i, lluny d’apaivagar els ànims, ens va traslladar la sensació d’un president superat per les circumstàncies. Al final, el cert és que donava més tranquil·litat escoltar Rajoy dir que se n’anava al futbol perquè la situació ja estava encarrilada, que veure’l sortir corrents davant de preguntes senzilles. Sánchez ha de liderar les crides a la calma. Menys videoclips, més lideratge i més pedagogia.