La clau

El declivi de la regeneració

Tant Ciutadans com Podem pateixen del mateix problema: la falta d'implantació territorial; el bipartidisme els ha guanyat la partida sense canviar el sistema electoral

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52662580 graf2465  m laga  06 03 2020   la presidenta y portavoz del 200308194556

zentauroepp52662580 graf2465 m laga 06 03 2020 la presidenta y portavoz del 200308194556 / Carlos Diaz

Els efectes de la crisi econòmica del 2008 van posar en perill el bipartidisme. La irrupció de Podem en les eleccions europees del 2014 i el posterior salt de Ciutadans a la política espanyola (formació que Josep Oliu del Sabadell va anomenar un «Podem de dretes») van complicar la mera alternança entre el PP i el PSOE sorgida amb la Constitució del 1978, tant en el Govern de l’Estat com en la comunitats autònomes. El cicle d’inestabilitat es va tancar el 2019 amb la constitució de governs locals i autonòmics de coalició gairebé sempre substituint el bipartidisme pel frontisme de blocs. I, finalment, aquesta lògica va arribar a la Moncloa. Els populars i els socialistes respiren perquè tenen la sensació que les aigües estan tornant al seu curs. Podem ha passat de revolucionari a possibilista i Ciutadans s’ha enfangat al llot del cabdillisme fins a ser tractat per Pablo Casado gairebé com una sectorial més. Amb totes les seves imperfeccions, el sistema de partits acostuma a ser el fidel reflex de la realitat sociològica matisada per l’impacte en la representació del sistema electoral. El PP i el PSOE han aconseguit passar aquest sot sense toca gairebé ni una coma del repartiment d’escons sorgit dels pactes entre Fernando Abril Martorell i Alfonso Guerra. De manera que les províncies menys poblades continuen sent claus per guanyar, però queden anul·lades al Congrés dels Diputats tret que aconsegueixin representació pròpia com Terol ExisteixFixem-nos que tant Ciutadans com Podem pateixen del mateix problema: la falta d’implantació terrirorial

El declivi de Ciutadans i de Podem té una víctima col·lateral: la regeneració democràtica que necessita Espanya com la resta de democràcies parlamentàries europees. Els d’Arrimadas governen sense despentinar-se juntament amb els hereus de la Gürtel i els d’Iglesias s’han arreglat el sou i el cotxe. Ja està bé que abandonin les dosis de demagògia populista amb què van néixer. Però algú ha de reprendre el discurs que el sistema institucional espanyol necessita una actualització