¿Què ocorre a Idlib?

L’epidèmia de coronavirus no només encomana la malaltia i la por a l’agenda global, també té la capacitat de deixar en segon terme qualsevol altra crisi, com la de Síria, amb conseqüències desastroses per a la població. Fruit d’aquesta incapacitat per gestionar mes d’una crisi alhora, els actors del conflicte a Síria han aprofitat l’expansió mediàtica del virus per anar a totes a Idlib, l’últim reducte sirià on es concentra l’oposició al govern de Bashar al-Assad.

El setge a tota la regió del nord-oest per part de l’Exèrcit sirià avalat per l’aviació russa va anar en augment mentre el virus viatjava de la Xina al cor d’Europa i els EUA. Sense focus resulta mes fàcil convertir l’enfrontament entre actors armats en un càstig sagnant a la població. Més de tres milions de persones, gairebé la meitat fugits d’altres parts del país a la recerca d’un lloc on no ser perseguits, han patit l’efecte de bombes i morters com si visquessin en un camp de concentració a cel obert.

Només el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va entendre que els atacs sobre Idlib eren més perillosos que el virus i calia frenar-los perquè anunciaven una nova sortida massiva de refugiats cap al seu país, on ja resideixen gairebé quatre milions de sirians. En els atacs més de 30 soldats turcs van morir, cosa que sembla el preàmbul d’una nova fase de la batalla a Síria per l’últim bastió que es resisteix. Després de l’escalada les preguntes es multipliquen: ¿qui va matar els soldats turcs, l’Exèrcit sirià o els serveis especials de Rússia? ¿Què fa Turquia a Idlib, reforçar la frontera i evitar la matança perquè no hi hagi més desplaçament o recolzar les forces rebels d’Al-Nusra?

Máxima tensió

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En el punt àlgid de la tensió ha arribat un pacte d’alto el foc en una reunió bilateral a Moscou. L’acord és per a tot Síria i en especial per a la zona d’Idlib, el cor del conflicte. El curiós és que cap dels dos líders que l’han firmat i anunciat davant les càmeres al Kremlin era sirià. Aquest conflicte mai ha sigut fàcil d’entendre, però la trobada entre Vladimir Putin i Erdogan, només manifesta un vessant mes de la seva complexitat i eventualment també la facilitat perquè aquesta guerra plena d’actors externs generi més violència.

Tot sembla massa fràgil perquè esclati de nou. Tot i que Rússia suavitzi el seu recolzament a l’Exèrcit sirià i Turquia limiti les maniobres a contenir en comptes d’atacar, Idlib continua sent un polvorí assetjat. Controlada militarment per les milícies d’Al-Nusra, pròximes a Al-Qaida, el dilema per a Occident és cada vegada més gran. Es fa difícil pensar que l’OTAN pugui recolzar el seu soci turc al costat dels radicals per defensar aquesta illa rebel, l’últim reducte al govern del dictador Al-Assad. Però si l’alto el foc venç i les matances continuen, la diàspora es tornarà a comptar en milions i amb Turquia col·lapsada de refugiats, Europa tornarà a ser la destinació.