¿Qui vol ser dona?

Si ser dona vol dir que des de que neixes et preparen un lloc molt concret, molt determinat al món, un lloc que sol ser infinitament més estret i asfixiant que el món pel que corren i salten els teus germans nens. Si et diuen que el pertoca moure't, parlar, comportar-te, ser tota tu més discreta que els nois. No molestis, no cridis l’atenció, no et queixis, no siguis un destorb. Calla i acata totes les normes. Sigues submisa.

¿Qui vol ser dona si pateixes més violència, si et paguen menys, si en molts llocs et donen menys menjar, menys roba per vestir-te, si et toca dormir en les pitjors estances sobre jaços més incòmodes? ¿Qui vol ser dona si t’eduquen menys, et restringeixen l’accés al coneixement i al saber? ¿Si et carreguen de tasques pesades i avorrides des que ets petita mentre els teus germans es diverteixen enfilant-se als arbres? ¿Qui vol ser dona si et violen quan encara no has sortit de la infantesa, si passes de jugar a nines a tenir uns nadons de debò que t’han sortit d’un cos que no estàs segura que sigui teu? ¿Qui vol ser dona si et casen aviat o no et casen però et diuen que ets una nosa a la casa del pare? ¿Si t’expliquen que ets una bomba de rellotgeria pel fet d'estar soltera? ¿Si et busquen marits desdentats que podrien ser els pares del teu propi pare? ¿Qui vol ser dona si et tallen un tros de carn per impedir-te sentir plaer? ¿Si t’ensenyen a tapar-te, a dissimular-te des que ets petita? ¿Si no pots viatjar en un autobús atapeït sense notar que se t’arrapen amb un tros de carn dura que toca la teva com una pistola a punt de disparar-te?

¿Qui vol ser dona si les teves pròpies passes en la foscor d'una nit qualsevol et fan por? ¿Si has d’aguantar l’alè fastigós del teu cap si vols donar de menjar als teus fills? ¿Qui vol ser dona si has de deixar-los a casa o al teu país d'origen per cuidar-te dels fills d’altres? ¿Si per fer-ho et paguen un sou de misèria?

¿Qui vol ser dona si el teu talent topa una vegada i una altra amb el sostre de vidre? ¿Si veus que els teus companys homes s’ajuden entre ells, només veuen els col·legues masculins i en tu només es fixen si els resultes agradable a la vista? Si estàs més ben qualificada, més formada, tens més experiència i tot i així no pots arribar més amunt del que està establert per la llei de la complicitat masculina?

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

¿Qui vol ser dona si has de passar gana per encaixar dins del motlle estret que és la feminitat? Si no pots ser grassa ni grossa, ni tenir poc pit, ni el cul que penja, ni arrugues, ni flaccidesa, ni estries ni allò que algú ha establert que són imperfeccions? ¿Qui vol ser dona si ser-ho és en si mateix un enorme defecte, si tota tu falles perquè desbordes els motlles de bellesa, de comportament i vida quan decideixes fer el que et dona la gana?

Doncs la majoria volem ser dones, no volem que esborrin el nostre sexe perquè no és per motius biològics ni naturals que haguem de viure aquestes indignitats. És per un invent molt antic i universal que es diu patriarcat.