IDEES
El virus i la literatura
És curiós que, davant de l'amenaça real de la pandèmia, amb tot el bagatge de segles de llegendes, pors i amenaces apocalíptiques, en aquests moments busquem el refugi de la ficció
jude-law-contagion-image-2-781x520
Les notícies expliquen que a França l’epidèmia del coronavirus ha portat un augment notable de les vendes de la novel·la ‘La pesta’, d’Albert Camus. El fenomen es pot entendre, perquè és un país que encara confia en la lectura, especialment dels seus clàssics moderns. Que jo sàpiga, a ningú li ha passat pel cap tornar a llegir la novel·la ‘Epidemia’, del creador de ‘best-sellers’ mèdics Robin Cook. En tot cas, qui busqui el subterfugi de la literatura per fugir de l’amenaça, sempre pot tornar al ‘Decameró’, de Boccaccio, en què set noies i tres nois ocupen el seu aïllament per culpa de la pesta negra a Florència, el 1348, explicant-se historietes exemplars. I ara fa cent anys, la grip espanyola va deixar més de 20 milions de morts a tot el món, una xifra brutal, i per tant és inevitable que aquesta pandèmia també surti a la literatura, fins i tot la de caràcter realista. Per exemple en novel·les com ‘Van venir com orenetes’ (1937), de William Maxwell, i ‘Pàl·lid cavall, pàl·lid genet’ (1939), de Katherine Ann Porter.
L’altre fenomen d’aquests dies associat al coronavirus, més massiu, és que la pel·lícula ‘Contagi’ (2011), de Steven Soderbergh, s’ha convertit en una de les més comprades a les plataformes de cine ‘online’, tipus HBO. És curiós que, davant de l’amenaça real de la pandèmia, amb tot el bagatge de segles de llegendes, pors i amenaces apocalíptiques, en aquests moments busquem el refugi de la ficció. En certa manera donem la raó a Susan Sontag, que en assajos com ara ‘La enfermedad y sus metáforas’ i ‘El sida y sus metáforas’ retreia a la societat que vegi les malalties com misteris de la naturalesa, sobretot mentre no es trobi una cura amb èxit, i no com el que són: processos biològics que necessiten un tractament.
En tot cas, en aquesta teranyina de metàfores que desdibuixen la naturalesa real de la malaltia, Sontag salvava precisament ‘La pesta’, d’Albert Camus, perquè el seu to és «distanciat, estoic, alerta». No s’ha de llegir com a al·legoria política, ens deia, sinó que la pesta és «la irrupció de la mort que dona serietat a la vida». Llegir-lo no ens curarà, però potser ens donarà arguments per entendre els malalts.
