La clau
8-M: Aquest diumenge, al carrer
El camí dels drets de les dones està fonamentat sobre vides viscudes en la incomprensió i molta invisibilitat, però que no es van rendir
ml05192 /
Serà la metodologia, la rutina, la gota malaia. Anomenem-ho hac, però assumim que només la persistència reduirà amb els anys la bretxa d’igualtat que encara porta a titulars una sèrie de situacions que ens haurien d’avergonyir com a societat.
El camí dels drets de les dones està fonamentat sobre vides viscudes en la incomprensió i molta invisibilitat, però que no es van rendir: les lluites de pioneres en la reivindicació de la dona van ser llavors. No totes van créixer, i algunes ho van fer a deshora, però van ser suficients perquè el seu exemple hagi fructificat: De Clara Campoamor i la seva lluita pel vot a la legió d’advocades feministes que van empènyer les causes judicials per violència masclista quan encara no sabíem ni com anomenar aquest maltractament a les dones. Els jutjats de violència de gènere ja formen part de la nostra cartera d’institucions. Que existeixin és un fet agredolç: demostren que fan falta. Però encara més significatiu és que s’hagi fet visible el problema, perquè només quan s’exposa a la llum, com si fos una ferida, pot començar a curar-se.
Exposar-se com ha fet aquests dies en què rebrota el moviment feminista per l’8-M, l’enginyera aeronàutica María de Soria-Santacruz, que va explicar a El Periódico les seves pors i inseguretats a l’assumir el seu lloc a l’MIT i com els va superar. La síndrome de l’impostor és especialment aguda en les dones, que es posen sostres de vidre que limiten les seves capacitats a l’atribuir a la sort els seus èxits i desmerèixer-se per sistema en una carrera professional. També s’han exposat un grapat de dones influents en el reportatge multimèdia d’aquest diari que dona veu a les seves vivències més íntimes com dones que s’han obert pas gairebé de manera disruptiva en el sistema. ¿Qui no ha tingut por a la nit al tornar sola a casa?
L’últim rànquing que avalua els països davant de les seves polítiques contra el sostre de vidre que elabora The economist situa Espanya al lloc número 14, una mica per sobre de la mitjana, i està liderat per Islàndia. El 8-M islandès bé podria ser el seu 24 d’octubre, data en què fa més de 40 anys les dones es van plantar i van sortir a manifestar-se per reivindicar els seus drets paralitzant el país.
Aquest 8 de març continuem explicant el que passa, el que ens passa. Aquest diumenge, al carrer.
