Sánchez no allarga la mà

La cimera Sánchez/Torra o viceversa a la Moncloa s’ha disseccionat del majúscul al minúscul. Un titular de consens per a aquest intercanvi de fluids en temps de coronavirus seria «Sánchez estèn la mà», però és literalment fals. S’intentarà demostrar que el president del Govern ha desenvolupat una enginyosa «metodologia», per utilitzar una paraula present al document emanat de la reunió, perquè els seus visitants quedin postrats al saludar-lo. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El procediment consisteix molt breument a no estendre la mà, sinó a conservar-la en posició horitzontal a l’altura de la cintura. Aquest gest no només facilita que s’intueixin els abdominals presidencials. Persegueix sobretot que el saludat, en la terminologia de Pla, es vegi obligat a allargar la mà més del previst per no envair la intimitat de Sánchez, fins arribar a la seva mà esquiva, juganera. En aquesta maniobra extensiva, l’interlocutor perd centímetres d’estatura que es traduiran en una disparitat en la fotografia. Apareix pràcticament abaixat i el metre noranta del president farà la resta. 

Aquesta encaixada rebuda, no oferta, funciona exquisidament amb Pablo Casado, que gairebé surt del marc de la imatge per la part inferior. El ritual també es va desenvolupar a la portalada de la Moncloa amb Torra, més alt però que va augmentar la seva curvatura per arribar a la mà retinguda pel seu antagonista. El resultat gràfic és la viva imatge del «pidolaire» que Aznar denunciava en el Felipe González de gira per Europa, abans que tots dos fossin els millors amics. La ‘grandeur’ està en els detalls, com Mitterrand ordenant al seu xòfer que ocultés el cotxe oficial en un raconet de la carretera per ser l’últim en arribar a les cimeres de Caps d’Estat. Per tant, el perfeccionament de la salutació retinguda de Sánchez reforçarà la seva talla entre els estadistes del planeta. Almenys fins que es trobi amb un rival que també amagui la mà en la salutació.