Dues mirades

Pàtria i necrologia

Escriure necrològiques és tot un art. De vegades, és també una manera de guanyar-se la vida, com feia el Pereira de Tabucchi

1
Es llegeix en minuts

zentauroepp50687524 barcelona 01 11 2019 d a de tots sants al cementiri de 191101183412 / JOAN CORTADELLAS

zentauroepp50687524 barcelona  01 11 2019    d a de tots sants al  cementiri de 191101183412
zentauroepp48503738 first lady melania trump left  president donald trump  frenc190606211621

/

Escriure necrològiques és tot un art.  A vegades, és també una manera de guanyar-se la vida, com feia el Pereira de Tabucchi. O una afició. Tinc una amiga que està pendent dels decessos del seu entorn i que, després, elabora des de casa unes peces ditiràmbiques sobre el difunt que publica amb una constància exemplar.

Fa una setmana, a ‘Le Monde’ hi havia un reportatge molt interessant sobre l’evolució de les necrològiques oficials en el regnat de Macron. «Ha pres un gir singular, l'art de la necrològica», deien, perquè, a diferència de Sarkozy, l’actual president de la República supervisa directament les notes de premsa dels morts que la pàtria considera més rellevants amb l’afany de construir un relat poètic que vagi més enllà de l’avorrida recensió enciclopèdica. Macron i el seu equip de necròlegs o necrologistes advoquen per «la necessitat de relats col·lectius que reforcin l’heroïcitat». Es mor un perruquer famós per la desconstrucció capil·lar i escriuen: «Perruquer de dames i ànimes (‘dames’ i ‘âmes’)». Es mor un artista de cabaret que sempre duia americanes blau cel i escriuen: «El cel de Montmartre serà a partir d’ara menys blau». Poetes (i patriotes) de l’Elisi.