Dues mirades
Coves càrstiques
La primera notícia que vam tenir del coronavirus era poc més que un breu, una espècie d'informació exòtica que es reduïa a «una misteriosa pneumònia». Com canvia tot en dos mesos
Seoul (Korea, Republic Of), 27/02/2020.- Workers spray disinfectant, as a precaution against the spread of coronavirus and COVID-19 infection at Munjeong-dong rodeo street in Seoul, South Korea, 27 February 2020. According to the Korea Center for Disease Control and Prevention (KCDC), 13 people in South Korea have died from COVID-19, and 334 additional cases of coronavirus infection have been reported on 26 February, bringing the nation’s total infections to 1,595. (Corea del Sur, Seúl) EFE/EPA/JEON HEON-KYUN /
Recordo com si fos ara, fa un parell de mesos, la primera notícia que vam tenir del coronavirus, que després va ser el covid-19. Si no m’equivoco era a la secció d’Internacional, tot i que podria ser que anés a Societat o Salut. En tot cas, era poc més que un breu, una mena d'exòtica informació que es reduïa a «una misteriosa pneumònia», que, segons les autoritats sanitàries, «no es transmetia entre humans».
Vaig pensar que era similar a les centenars de notícies curioses amb què topem cada dia i que serveixen fins i tot com a distensió dels grans titulars que ens parlen de conflictes polítics, de catàstrofes naturals o de profunds drames humans. Fins i tot em penso que vaig mig riure quan un especialista xinès va assegurar que l’origen del brot provenia dels «patògens que hi ha a les coves càrstiques on viuen els mariscs que van a parar al mercat». Vaig haver d’anar al diccionari a buscar ‘carst’, una regió de roques calcàries, amb avencs i cavernes generades per l’erosió subterrània. Encara em semblava tot més exòtic.
I ara ho tenim aquí, a tocar de casa, a casa mateix, i trontolla l’economia i sentim de prop les trompetes del Judici Final. Com canvia tot en dos mesos.
