IDEES
Tsunami cultural
Sense passar a l'acció, amb contundència i amb imaginació, les vindicacions d'Actua Cultura faran riure, no tremolar
zentauroepp47549517 onbarcelona arte an nim castella ploraners c 1295 mna200302181950
O tsunami cultural d’insuportable protesta o el pressupost de cultura es queda com està, en la misèria galopant satisfeta de galopar una mica més a poc a poc però amb el mateix objectiu d’enterrar la cultura. Ja que el procés no ha après res de la cultura, la cultura hauria d’aprendre tres o quatre coses del procés. Primera, que sense qüestionar de veritat l’estatus quo aquí no hi ha res que es mogui. Segona, que la defensa, a ultrança, de l’objectiu del 2% del pressupost de la Generalitat per a la cultura no comporta ni riscos de presó ni d’exili. Tercera, que la unilateralitat no va enlloc, però qui té la paella pel mànec, en aquest cas el Govern de coalició independentista, no es deixarà intimidar ni afluixarà la mà que aferra el mànec si no se sent desbordat. I quarta, que sense una bona taula de negociació sota els focus, i millor si és qüestionada per uns i avalada per d’altres, no s’aconseguirà res de res.
El quadro comparatiu dels euros per habitant que cada país de la Unió dedica a la cultura avergonyeix el sud, tant espanyol com català, sense que el drama sigui motiu d’escàndol públic. Com que un 2% és un 2%, tant si és de mil com de deu mil milions, aquí no és acceptable refugiar-se sota el paraigua del dèficit fiscal. Però com que tenir raó no és raó perquè te la donin, nosaltres-vosaltres mateixos, gent de la cultura, gent que estima la cultura i gent que creu que no hi ha manera de defensar el futur d’aquest país (ni de cap altre), si la cultura és arraconada.
No es tracta d’arribar a l’extrem d’arrencar llambordes, de convertir-se en herois que encenen contenidors a la plaça d’Urquinaona i ni tan sols de tallar la Meridiana o d’amenaçar ridículament de bloquejar els túnels de Vallvidrera. Però tampoc de quedar-se arrupits i a l’expectativa després de demanar una entrevista al vicepresident Aragonès (¿per què no al president Torra, exeditor i autor?). Sense passar a l’acció, amb contundència i amb imaginació, les vindicacions d’Actua Cultura faran riure, no tremolar.
