Lligams

Té 16 anys. És una noia trans. Una noia. És fàcil escriure-ho, no tant concloure que va néixer amb un cos que considera erroni. Que res encaixa amb el que pensa, amb el que sent. Més aviat, amb el que altres esperen que pensi, que senti. Tampoc encaixa en aquest nom que figura al DNI, ni en aquesta roba, ni en tots els supòsits que semblen escrits per a ella, ni en aquest cos que potser mai aprendrà a estimar. Ja fa molt que combat les mirades, el recel, les negatives, les humiliacions. I la por. Li costa assumir l’etiqueta ‘trans’. Ella només ser ella. Tanca els ulls i s’imagina. S’imagina i és feliç. Cada canvi en la seva vida li fa pànic. Tem el rebuig, però encara tem més no ser capaç de suportar-lo. De vegades, està cansada de carregar amb tant pes. Tant pes innecessari, arbitrari, injust. Mira al futur i li venen mil interrogants. ¿Podrà estimar? ¿Podrà treballar?... ¿Podrà ser ella?

El compte enrere per al 8-M ja ha començat. La lluita feminista també és el combat contra els lligams socials que perpetuen la infelicitat i el desemparament. Cap violència li pot ser aliena.