DUES MIRADES
Sublim altura
No sé qui va considerar que batejar l'acte de Puigdemont a Perpinyà com 'La República al centre (del món)' era una bona idea
puigdemontok
Salvador Dalí, en ple "èxtasi cosmogònic", va proclamar que l’estació de Perpinyà era el centre del món. I ho va justificar amb una confluència de moviments de plaques tectòniques i amb l’estranya sensació que experimentava quan contemplava com sortien de l’estació els seus quadres i aquell espai es convertia en "una font de visions". Deia que "el meu cervell comença a generar idees, però l’arribada a l’estació de Perpinyà és l’ocasió d’una verdadera ejaculació mental que ateny llavors la seva més gran i sublim alçada especulativa". El centre del món, doncs.
Per commemorar un honor tan elevat, l’any 1965, la vila de Perpinyà va convidar Gala i Dalí a solidificar un títol tan impetuós i estrambòtic amb tot un seguit d’actes en els quals l’artista, provinent de Ceret i vestit d’almirall, va interpretar, a major glòria de la pallassada universal, el seu "mètode espontani de coneixement irracional". Dalt d’una calessa, tots dos van desfilar i es van asseure en uns trons delirants enmig de la gatzara popular.
No sé qui va considerar que batejar l’acte de Puigdemont a Perpinyà com 'La República al centre (del món)' era una bona idea. Una “sublim alçada especulativa”. Això sí.
