DUES MIRADES
Les habitacions de la intempèrie
serviciook
N’hi ha prou amb l’exercici de tafanejar en algun portal immobiliari, seleccionar pisos luxosos i anar passant les imatges de les habitacions. Sovint, entre l’ostentació i el disseny, sorgeix la vergonya. Un habitacle ridícul, amb un catre malmès, gairebé sense ventilació ni espai ni la mínima concessió al benestar. Un dormitori que sembla poblat d’ortigues, d’espines de card, de vent amb pols, de fred de gebre... L’habitació de qui no importa, de ningú.
Un ningú que són molts. Moltes. Que netegen, cuinen, renten la roba o planxen. Que cuiden els nens, els grans, que tenen problemes de mobilitat. Dones condemnades a la invisibilitat per una llei d’estrangeria injusta, mentre que un Estat de benestar malmès les explota per cosir els seus descosits. Som tots els que les maltractem amb la complicitat dels nostres vots. Som tots els que permetem el seu sou de misèria, les seves jornades inacabables i la seva desesperança.
El compte enrere per al 8-M ja ha començat. La lluita feminista també és la lluita contra l’egoisme estructural que engendra les habitacions de la intempèrie.
