Treguin-se els ganivets de la boca

L’Ibex ha caigut aquesta setmana ni més ni menys que l’11,4%. Però els inversors no s’han espantat per la cimera de la Moncloa entre els governs d’Espanya i Catalunya –que Pablo Casado ha qualificat d’«escarni», «taula de claudicació» i «desfalc a la sobirania nacional»–, sinó per la por dels efectes del coronavirus, que ha castigat totes les borses.

Però la política, insensible a aquesta alarma mundial (i a l’avís de Brussel·les sobre l’economia), discuteix sobre la reunió entre Pedro Sánchez i diversos ministres, d’una banda, i Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i diversos líders independentistes, de l’altra.

En un col·loqui a Madrid, l’expresident José María Aznar, a qui Casado sembla cada dia més pròxim, va sentenciar que la reunió s’emmarca en «el procés de desintegració de l’Estat que estem vivint, que li dona la clau de la governabilitat a un condemnat per sedició». I va reblar: «L’efecte de la reunió és devastador». Però aquest alarmisme va ser relativitzat per Felipe González. Després d’assenyalar que «la descentralització es comença a confondre amb la centrifugació», l’expresident socialista, que no és un fan de Sánchez, va contestar que «dimecres hi va haver una reunió en la qual no va passar res, com no passarà res en la pròxima reunió de març». 

Sí que van passar coses

Per Felipe, això de la Moncloa només va ser una performance que anticipa la que es viurà en les eleccions catalanes de tardor per la divisió independentista. Sobre l’entrega a Oriol Junqueras, va dir que «no és veritat, i, si ho fos, la responsabilitat seria dels partits de la centralitat», recordant que el 1980 a Adolfo Suárez li faltaven 14 vots per aprovar els Pressupostos i que aquell dia van faltar al ple 16 diputats del PSOE. Punt i a part». Va afegir que l’amnistia i l’autodeterminació exigirien un canvi radical a la Constitució i que, en aquest cas, ell hi estaria en contra.

Seguim. Quan Felipe diu que «no va passar res», s’ha de referir a res greu o transcendent. Però sí que van passar coses. La primera –per la qual el PP no pot deixar d’estar molest– és que Sánchez va fer un pas cap a un marge d’actuació més gran. Així, dijous passat, amb 168 vots a favor i l’abstenció d’ERC, es va aprovar el sostre de despesa del 2020 i del 2021, condició necessària però no suficient per a l’aprovació dels Pressupostos que donarien a l’actual Govern més estabilitat.

En temps convulsos, convé ser prudent, però després de la cimera de la Moncloa el got pot estar més mig ple que mig buit. El 2017 teníem una Generalitat que proclamava la independència i un Govern espanyol que posava en marxa els mecanismes (el 155 i la fiscalia) per avortar el procés. El separatisme va tornar a guanyar després –desembre del 2017– les eleccions catalanes i el Tribunal Suprem ha dictat severes condemnes de presó. Malgrat això, ara els dos governs es reuneixen en un clima «relaxat» –gràcies en part a l’astúcia escenogràfica d’Iván Redondo– i acorden reunions mensuals per intentar abordar el conflicte.

¿Quin escenari és preferible, el del 155 de la tardor del 2017 o l’actual temptativa desinflamatòria? Fins i tot els radicals Carles Puigdemont i Quim Torra han vist que d’entrada no podien boicotejar la negociació.

Emmascarada admissió d’un fracàs

Però anant més al fons, el breu comunicat final és una discreta rectificació de l’independentisme, ja que diu: «Qualsevol acord que s’adopti al si de la taula es formularà en el marc de la seguretat jurídica». La frase no és nova, però s’oficialitza. I que l’independentisme abraci la seguretat jurídica és una manera no humiliant d’acceptar l’imperi de la llei i de la Constitució. No existeix seguretat jurídica extralegal. 

Els crítics afirmen que no hi ha una explícita acceptació de la Constitució, i tenen raó. Però entre les lleis de desconnexió amb Espanya de setembre del 2017 i el compromís amb la seguretat jurídica hi ha un gran pas. ¿L’han fet perquè la DUI va perdre davant del 155? Sí, per això és l’emmascarada admissió d’un fracàs.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Res garanteix el futur, però és un pas. Possible perquè el Govern de Madrid ni ha volgut ni pot guanyar per golejada. Ens movem en un terreny una mica pantanós –per al constitucionalisme i per a l’independentisme–, però una travessia ben gestionada pel pantà pot ser un camí per a la solució. 

Felipe va dir a Aznar: «Hem de treure’ns, tots, el ganivet de la boca per poder parlar, perquè, si no, només se sentirà el xiulet de la navalla». Potser dimecres a la Moncloa es va iniciar una mica així. El negatiu és que el líder del primer partit de la dreta creu el contrari.