¿Què fem amb el Prat?
zentauroepp52522312 economia terminal satelite el prat200227202610
El president d’Aena, Maurici Lucena, va aprofitar una conferència al Cercle d’Economia per posar Barcelona davant del seu mirall. Les noves inversions a l’aeroport del Prat queden condicionades a la construcció d’una tercera pista. De manera que, si la instal·lació no creix per convertir-se en un ‘hub’ no serà per falta d’inversió de la companyia públic-privada sinó per la falta d’acord per emprendre la nova pista que impacta directament sobre l’espai protegit de La Ricarda. La nova pista permetria també desplaçar la contaminació acústica mar endins, lluny de les poblacions del Prat, Gavà i Castelldefelds. I, lògicament, créixer en nombre de rutes –sobretot transoceàniques– i en volum de passatgers. L’actual regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra i expert en aeroports, Miquel Puig, ha escrit que Barcelona ha de decidir a què renuncia: a La Ricarda, a eliminar el soroll o als vols transoceànics. S’agraeix tanta claredat en temps de populisme polític. I aquesta és en el fons la pregunta que Lucena plantejava a la Barcelona dinàmica reunida al Cercle. Lucena i Puig saben del que parlen: Heathrow, a Londres, ha renunciat a una ampliació com a conseqüència del canvi climàtic. Els avions no són mainstream en temps de Greta Thunberg. S’ha de saber.
El debat sobre la tercera pista del Prat reapareix als deu anys de l’acte celebrat a l’IESE en el qual es van posar dues condicions per generar un ‘hub’ aeroportuari a Barcelona: tenir una companyia amb seu en aquesta instal·lació i atreure rutes transoceàniques. El primer es va aconseguir a mitges perquè les persones reunides es van dividir en tres societats mercantils per abastar l’objectiu: Vueling, Clickair i Spanair. Quan les dues primeres es van fusionar, la tercera va fer fallida. La nova Vueling es va quedar amb els drets d’aterratge d’Iberia al Prat i el va convertir en un ‘hub’ per captar passatgers cap a Barajas, on la companyia de bandera espanyola té el seu ‘hub’ transoceànic. Va ser un intent fallit perquè els reunits a l’IESE no anaven tots a una. El que sí que va funcionar és una comissió de rutes que ha portat vols transatlàntics fins a col·lapsar les dues pistes actuals. Per això en cal una tercera.
Una part de les elits barcelonines eludeixen aquesta classe de debats com el que planteja el regidor Puig atribuint la culpa de la paràlisi a Madrid, a l’Estat. Si Aena no inverteix es poden lamentar de no tenir un ‘hub’ sense enfrontar-se als defensors de La Ricarda. I és aquí on aquestes elits pacten sense saber-ho amb l’esquerra més radical: sigui pel que sigui, se salva La Ricarda. Va passar amb el desdoblament de la N-II a la Panadella, dècades de retard en benefici d’una concessionària que ara està en mans italianes. Ara, Maurici Lucena ha canviat les normes dels debats catalans: aquí hi ha els diners, arreglin allò de la reserva natural. Així de cru i així de dur. Ja veurem quina és la resposta quan canviïn la pregunta. I amb tot, i vist això a Heathrow, apareixen nous plantejaments: ¿de debò fan falta més pistes? Següent debat.
