EDITORIAL

Prudents, porucs i oportunistes

L'epidèmia posa en evidència la interdependència en l'economia global, però també obre la porta a tota mena d'operacions especulatives

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52456406 mercado seul200224092621

zentauroepp52456406 mercado seul200224092621 / JEON HEON-KYUN

Les borses baixen espectacularment, algunes fàbriques paren, moltes empreses revisen a la baixa les seves previsions anuals, el turisme està paralitzat i els governs es resisteixen a revisar a la baixa els seus quadros macroeconòmics. Empresaris, consumidors i governs tenen, cadascú a la seva manera, actituds de prudència davant els efectes del coronavirus en l’economia global. És evident que aquesta epidèmia que avança cap a la pandèmia ha posat de manifest la interdependència, no només del comerç, sinó del teixit productiu en l’era de la globalització. La Xina no només és la fàbrica de productes manufacturats, també ho és de components i de matèries primeres de bona part de la indústria i de gairebé totes les marques occidentals. Aquesta realitat invisible, tot i que no oculta, és la que el coronavirus ha aconseguit que sigui palpable, per a experts i per a profans. I aquesta realitat justifica la prudència del món empresarial que es tradueix en els alts i baixos de la borsa i en la paralització d’algunes fàbriques.

Des de la suspensió del Mobile, sabem també que la mateixa reacció de pànic que el Covid-19 provoca en el conjunt de la societat afecta també una part del món empresarial. Es prenen decisions per prudència, però també partint de la ‘infodèmia’ que acompanya el virus sorgit a Wuhan. L’economia aparenta ser el regne de la racionalitat, però no és més que el reflex del conjunt de la societat: empresaris, treballadors i consumidors són, per tant, susceptibles de reaccionar de manera desproporcionada a l’allau d’informació confusa que circula aquests dies. Se suspenen convencions sense motiu, es cancel·len viatges professionals i de lleure sense raó o es compren mascaretes que no serveixen per a res. Per tant, a la prudència s’afegeix també una dosi d’irracionalitat, una cosa tan humana com la mateixa economia.

Però sabem, també, que en els mercats, especialment els financers, hi ha molt oportunista solt. L’efecte caòtic del coronavirus pot servir de pantalla per a tota mena d’operacions especulatives, per fer baixar artificialment determinats valors enmig d’aquesta prudència general i d’aquest pànic puntual. La por és, en si mateixa, un negoci. I sobre la por es poden construir molts negocis, normalment poc escrupolosos. En aquest context s’ha de fer, malgrat la gravetat de l’epidèmia, una crida a la calma i a la responsabilitat. No tot val i menys quan estem jugant amb la vida i el benestar de milions de persones.

Vivim en la societat de la transparència. L’OMS i les autoritats sanitàries locals estan obligades a explicar en temps real l’evolució de l’epidèmia del coronavirus. Això és una necessitat i una exigència. Però comporta també una responsabilitat. I l’han d’exercir els governants, però, també, els consumidors, els empresaris, els treballadors i els inversors. No pot ser que els règims opacs obtinguin un avantatge competitiu sobre els que se sotmeten a l’escrutini públic. En riu revolt no hi pot haver guany de pescadors.