Reunió a la Moncloa

Els ulls que miren la taula

Un paral·lelisme simplista portaria a pensar que, a la taula per abordar el conflicte, els ciutadans de Catalunya s'asseuen en un costat. La resta d'espanyols, en l'altre. Però aquest pensament no suporta un mínim tamís ideològic

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52499745 jove200226173834

zentauroepp52499745 jove200226173834 / Gemma Tubert

Es va estrenar la taula de diàleg entre els Governs de Catalunya i Espanya sense gairebé incidents. D’una banda, va faltar Iglesias, afligit d’una amigdalitis. Per l’altra, tot just rastres de ‘simbolitis’. Un llaç groc per aquí, una Moleskine per allà, uns bolígrafs ‘Free Forcadell’... Poca cosa per allò que estem acostumats. Va passar la jornada amb aires de normalitat. I això és el més anormal que ha passat en anys.

Hi ha moltes taules en aquesta taula. Per començar, els dos governs arriben en coalició. Uns, amb la il·lusió del poder acabat d’estrenar. Altres, amb el llast de recels vells i nous. Les espases en alt, s’acosten eleccions. Els vam veure posant per a la premsa, han acordat reunir-se una vegada al mes, s’han donat mig any de termini perquè els presidents i vicepresidents tornin a acudir a una altra convocatòria... xut cap al davant i la pilota segueix en joc. Tot això ho hem vist. Però, ¿amb quins ulls? I, el més important, ¿tots els membres de la taula són conscients de les mirades que pesen sobre ells?

Notícies relacionades

Un paral·lelisme simplista portaria a pensar que, a la taula per abordar el conflicte català, els ciutadans de Catalunya s’asseuen en un costat. La resta d’espanyols, en l’altre. Però aquest pensament no suporta un mínim tamís ideològic. Si atenem el nombre de vots en les últimes eleccions al Parlament, a un costat s’asseuen 1.884.094 votants d’ERC i JxCat. A un altre, 933.019 que van elegir PSC i comuns. Queda per saber quin lloc ocupen el milió llarg de persones que van optar per Cs, difícilment al costat del president Torra. Els gairebé 200.000 de la CUP o els mateixos del PP, senzillament, no estan en aquesta taula.  És un exercici comptable, però també una fotografia dels ulls que miren la taula.

Són molts els catalans que se senten més representats per Manuel Castells, Salvador Illa, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias que per Quim Torra i Pere Aragonès. És només un reflex de les múltiples maneres de viure Catalunya. Convé recordar-ho per no col·leccionar més fotografies errònies.