2
Es llegeix en minuts
zentauroepp11978715 icult club tresc harold lloyd en la pelicula safety last  pa200227203249

zentauroepp11978715 icult club tresc harold lloyd en la pelicula safety last pa200227203249

De cop, la meva professió tornava a tenir sentit. Fa uns dies, la meva parella i jo vam tenir la sort d’anar a la classe d’un dels nostres fills a parlar sobre cine. Ha sigut la classe que més m’ha costat preparar, la que més he disfrutat i la que, en un moment de saturació d’estímuls audiovisuals, m’ha recordat per què continuen tenint sentit les pel·lícules i és tan important no desaprendre a mirar-les.

Amb l’entusiasta col·laboració de la seva professora, busquem la manera d’explicar-li a nens de 5 i 6 anys què és el cine. Semblava fàcil, però quan intentem donar forma a la sessió vam veure que no ho era perquè avui ni tan sols nosaltres (un cineasta i una crítica) ho tenim del tot clar. Vam decidir relaxar-nos i proposar una cosa senzilla: els vam convidar a parlar de les seves pel·lícules favorites (sorpresa: ‘¡Shazam!’ va guanyar ‘Frozen’), els vam intentar explicar què era un cineasta i vam portar ‘flipbooks’ i un zoòtrop perquè experimentessin. Però el ‘hit’ va ser el muntatge amb escenes de Charles Chaplin, Harold Lloyd i Buster Keaton que vam projectar.

Va ser increïble veure nens de 5 i 6 anys partir-se de riure amb escenes de Chaplin, Harold Lloyd i Buster Keaton

Notícies relacionades

Em vaig penedir al segon d’haver pensat que posar-los aquests grans èxits era un tros de tòpic. I em vaig penedir d’haver-me qüestionat alguna vegada la decisió d’alguns pares (nosaltres entre ells) de posar els seus fills petits cine mut, pel·lícules de Ghibli o clàssics dels 80: ¿Hi havia allà un gest esnob? ¿Ho fèiem per ells o per nosaltres? Quan vam veure les seves reaccions, els dubtes es van desactivar de cop. Va ser increïble sentir-los riure. Es partien, aclamaven les escenes, alguns es feien enrere a les seves cadires. Segur que ens hauria fet la mateixa gràcia veure’ls trencar-se veient els Minions, però això a més de graciós era emocionant. Ho era perquè demostrava el bé que entenen el llenguatge cinematogràfic, l’increïblement sensibles que són a les imatges i la capacitat que tenen de concentrar-s’hi.

En l’era de la dispersió, tot això és valuosíssim. L’entusiasme del meu fill i dels seus companys també constatava una cosa que tenim tendència a oblidar: l’important que és recórrer a aquestes i a tantes altres pel·lícules del passat per explicar el cine, per explicar què són les pel·lícules.  

Temes:

Cine