Vendre mascaretes

Si fa un sol espaterrant, surten al carrer a vendre ventalls o gorres per protegir el cap. Si, de sobte, una tempesta d’estiu, d’aquelles tan inesperades i tan sorolloses, s’instal·la al bell mig de la zona històrica, els mateixos que venien para-sols japonesos o pals per fer 'selfies' envaeixen els carrers carregats de paraigües. Quan surt el sol (ha estat una descàrrega sobtada i curta), tornen amb els ventalls i les gorres o amb braçalets de la sort o alguna cosa per l’estil. Ara, aquests dies, a Milà, venen mascaretes quirúrgiques i respiradors. És un tipus de mercat que sempre està atent a les necessitats immediates del consumidor en potència. ¿Fa sol? Aquí tens una gorra. ¿Plou? El paraigua. ¿Hi ha una epidèmia apocalíptica? Màscares perquè els virus no circulin.

És admirable, aquesta adaptació. Sempre he imaginat que hi deu haver, repartits en llocs estratègics de la ciutat (qualsevol ciutat que sigui un reclam turístic), uns magatzems clandestins amb tot de gent pendent dels canvis meteorològics. Amb capacitat de resposta ràpida. Si la cosa va a més, són capaços de vendre bats de beisbol per assaltar supermercats. Bé, esperem que no faci falta.