El virus i les fronteres

Les preocupants notícies que arriben d’Itàlia en relació amb el Covid-19, amb una notable afectació a les regions del nord del país, unides als brots detectats a l’Iran i a Corea del Sud, converteixen el coronavirus en una infecció que va més enllà de l’àmbit estricte de la província de Hubei i de la Xina. Encara que l’epidèmia sacseja especialment aquest país, amb més de 2.600 morts fins al moment, la possibilitat que no es tracti només d’un focus determinat, contra el qual podien adoptar-se mesures severes però delimitades, sinó d’un seriós problema d’abast mundial ha provocat que el director general de l’Organització Mundial de la Salut adverteixi que «el món ha de preparar-se per a una possible pandèmia», és a dir, una epidèmia d’abast planetari.

A hores d’ara, la comunitat científica no sap del cert com actua i es transmet el virus, ni tampoc s’ha aclarit del tot el seu origen. El que és segur és que la comunitat internacional contempla la seva propagació amb un notable desconcert, cosa que provoca una inestabilitat que es tradueix, per exemple, en la suspensió de diversos esdeveniments públics, en fluctuacions a la baixa en els mercats de valors i en un descens de les transaccions i les activitats econòmiques. Primer va ser el MWC, però ara han seguit el mateix camí la Setmana de la Moda de Milà, la Fira del Llibre de Bolonya o el Carnaval de Venècia, sense comptar amb l’ajornament d’activitats lectives, museus o teatres, o d’aquelles que suposin una concentració elevada de públic.

Davant de la possibilitat certa que el Covid-19 segueixi avançant es planteja una problemàtica que inevitablement afectarà la nostra vida quotidiana, perquè a la sensació de pànic o indefensió s’uneixen altres factors que, aprofitant l’epidèmia, corren el risc d’instal·lar-se entre nosaltres. No només la propagació del virus sinó el desproveïment, el confinament de la població o la por d’un entorn exterior, poden provocar un pànic que es tradueixi, com ja es comença a insinuar, en tancaments de fronteres o en mesures que serveixin d’esperó als populismes. Urgeix actuar amb celeritat no només per implantar una prevenció efectiva sinó per fugir de l’alarmisme incontrolable. En aquest sentit, i fins i tot quan els estats membres de la UE tenen la capacitat de decidir sobre la suspensió de l’espai Schengen en situacions d’emergència, és important que es doni una resposta conjunta de la Unió, com ja ha advertit la Comissió. Qualsevol actuació ha de basar-se en anàlisis racionals de risc i en evidències científiques i, sobretot, ha de ser proporcional. La coordinació, que també ha reclamat el ministre de Sanitat, tant amb Europa com entre les comunitats i l’Administració central, és bàsica davant d’una situació molt complicada que no pot abordar-se des de la unilateralitat. La preocupació és real però, alhora, convé destil·lar calma i generar confiança per evitar que el coronavirus, a més de danyar la salut, afecti l’estabilitat i el progrés socials.