Dues mirades
Virus i poesia
No soc capaç de relacionar pandèmia amb una general infecció. La primera vegada que tinc consciència d'haver vist escrita aquesta paraula va ser en un bellíssim poema de Gil de Biedma
zentauroepp32062664 gil de biedma200224185721
No sóc capaç de relacionar pandèmia amb una general infecció. La primera vegada que tinc consciència d'haver vist escrita aquesta paraula és en aquell bellíssim poema de Gil de Biedma que és un elogi de l’amor asserenat després d’haver viscut centenars de «trabajos de amor dispersos». ‘Pandémica y celeste’, el nom del poema, fa referència a una malaltia, segurament, però és la de l’amor, «el tierno amor para dormir al lado / y que alegre mi cama al despertarse», després d’haver confessat aventures que no eren sinó la necessitat de poder reviure «la maravilla de aquella gracia antigua», aquell «gesto familiar en los labios». Una pandèmia, ho vaig saber més tard, és més que una epidèmia, perquè ens parla de tot i de tothom, com ho fa Gil de Biedma, perquè «para saber de amor, para aprenderle, / haber estado solo es necesario». I la glossa que en fa infecta les nostres vides i és alhora de la terra i del cel.
És estrany parlar del coronavirus en aquests termes, però ara que el director general de l’OMS ha dit que ens havíem de preparar «per a una possible pandèmia» he tornat a trobar el poema a la butxaca de l’americana. No és una vacuna, però també funciona com a defensa.
