Negocis i negociets del Mobile

Tenen alguna cosa d’admirable i patètic els esforços per organitzar qualsevol cosa, la que sigui, per pal·liar el que s’ha perdut per la cancel·lació del Mobile. En la nostra societat civil i en alguns nivells de determinades administracions hi ha gent amb idees, els ànims i la capacitat de treball per improvisar ràpidament sigles i pedaços. Busquen reduir una mica la factura del que es perdrà, d’una banda, i del que es deixarà de guanyar, de l’altra, dues coses que són diferents. Hi ha persones que havien de treballar, i no ho faran i no rebran cap remuneració; perdran una expectativa de prestar esforços i rebre ingressos. D’altres, en canvi, havien fet desemborsaments previs i contractacions: ells tindran pèrdues objectives i comptables. Per això és tan delicada la qüestió de les indemnitzacions.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Quan es va produir la cancel·lació van aflorar errors i imprevisions en el terreny de les assegurances. A més, es va iniciar una polèmica filosòfica sobre si una onada de por o unes estratègies empresarials massives per castigar i aïllar la competència són o no una ‘força major’ en el sentit que figura a les pòlisses, una vegada es va demostrar que la suspensió no es devia a la ’força major’ objectiva d’un nivell perillós de risc a Barcelona pel coronavirus. Llavors, al parlar sobre les indemnitzacions, detectem una altra onada de temor: el que tenien les nostres institucions representatives, abocades a fer jocs de mans perquè l’empresa organitzadora del Mobile no es disgustés amb elles i amb Barcelona per veure’s obligada a cobrir les despeses que raonablement ha de pagar per la seva decisió de cancel·lar el certamen. És una altra història per reflexionar. Constitueix l’enèsima prova que els polítics de vegades, si volen, se saben aliar per sobre de les diferències partidistes. En aquesta ocasió han anat tots a una per protegir una cosa abstracta: la continuïtat –incerta, d’altra banda– del Mobile, abans que aclarir com seran atesos els ciutadans que mereixen ser indemnitzats per la situació d’aquest any.

Està molt bé que les nostres autoritats inventin succedanis del Mobile que no se celebrarà. Però amb la mateixa urgència haurien d’entrar en qüestions delicades que sorgeixen i afecten els interessos i la imatge de Barcelona. Quan, per exemple, els hotelers al·ludeixen al «lucre cessant» per la cancel·lació han d’aclarir si es refereixen al preu normal de les habitacions o als preus desbocats que en alguns casos aplicaven per a aquells dies. I el mateix passa amb els restaurants, els espectacles, els mitjans de transport i altres serveis que projectaven fer el seu agost aquest febrer. S’han de traçar de nou les regles de joc. Ja sé que hi ha molts defensors de la llibertat sense condicions, però les nostres autoritats tenen ara l’oportunitat d’obrir serenament el debat sobre els excessos del sector negocis, aquests que converteixen Barcelona en una ciutat cada vegada menys seriosa.