Dues mirades

347 paraules

El recurs d'apel·lació del fiscal contra el permís per a Jordi Cuixart és una de demencial, monumental, exhibició de verborrea jurídica que no vol dir res

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52273576 cuixart200213095550

zentauroepp52273576 cuixart200213095550 / Pau Venteo

L’article que estan llegint tindrà 195 paraules i tinc la intenció, ara que començo, d’escriure-les totes seguides, sense que hi hagi cap punt que trenqui una frase que, com poden comprendre, serà llarguíssima i difícil d’analitzar, perquè contindrà tants excursos i tantes divagacions que serà quasi impossible de completar un d’aquells arbres sintàctics que plantàvem de petits, un arbre que s’assemblarà a un baobab, tot i que també els he d’advertir que aquest article que estan llegint, sense punts, no té tantes paraules com un dels paràgrafs de l’escrit del fiscal, entestat a «convertir l’intern» anomenat Jordi Cuixart, és a dir, disposat a no deixar-lo sortir fins que no s’hagi curat de la «distorsió cognitiva» que pateix, perquè resulta que l’esmentat paràgraf té exactament 347 paraules, que són moltes, sense cap oasi a mà per a la respiració, i que és, com diu el meu amic Màrius Serra, «una versió burocràtica de ‘El otoño del patriarca’» o, dit d’una altra manera, una demencial, monumental, exhibició de diarrea jurídica que no vol dir res o que, més ben dit, vol dir que t’has de curar la infecció ideològica si és que vols sortir de la presó.