IDEES

La brillant amiga genial

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52194019 icult la amiga estupenda200218184209

zentauroepp52194019 icult la amiga estupenda200218184209

Hi ha molts tipus d’amor que ens acompanyen i defineixen al llarg de les nostres vides i, d’entre tots, l’amistat pot ser que sigui el més important. ‘La amiga estupenda’ és una sèrie basada en el llibre del mateix títol d’Elena Ferrante que et porta al Nàpols de la postguerra des de la perspectiva dels més vulnerables: la nenes. La Lila i la Lénu s’enfronten a una realitat hostil que busca instrumentalitzar-les per a la perpetuació d’un sistema patriarcal en el qual les dones són possessions. No hi ha espai per a la passió elevada d’explorar-se a un mateix. No hi ha vida per a la nena que somia créixer en llibertat. 

La sèrie ‘La amiga estupenda’, basada en el llibre d’Elena Ferrante, reflecteix la mirada de dues nenes en un sistema patriarcal

La sèrie comença amb la desaparició de la Lila. La Lénu, ara a la tardor de la seva vida, rep la notícia amb una barreja de fàstic i comprensió, i s’asseu davant l’ordinador per escriure la història de la seva amistat. Potser volent rescatar les nenes que van ser de l’oblit a què ens condemnen els anys. Volent comprendre com ha arribat a ser qui és, reflex captiu del camí que va començar juntament amb la seva millor amiga. 

Notícies relacionades

I és un camí difícil de veure, ple de dolor, ràbia i por. És el viatge de nena a dona, l’aventura de formar part del món tot i que no vulguis, l’apresa necessitat d’encaixar en una societat utilitarista que t’estima mentre t’explota. La Lila, una nena brillant amb una ment privilegiada i una ànima salvatge capaç d’imaginar una vida sense límits, acaba caient en la vida de les seves mares, dones que perden la identitat en mans dels homes de la seva vida. La Lénu, en canvi, té la sort de poder continuar amb la seva educació i la nena aconsegueix així escapar-se del destí de la seva amiga, i se salva de l’opressiu destí de «ser dona».

La Lénu adulta, la que s’asseu davant l’ordinador superats els 60, és per fi capaç de respondre a la necessitat d’escriure la seva pròpia història. A la tardor de la seva vida és lliure dels designis narratius d’una societat que mai va voler conèixer-la i es reconeix en el complicat equilibri entre l’amor i la gelosia que la lliguen irremeiablement a la seva millor amiga, aquella que mai podrà ni voldrà oblidar.