Regenerador capil·lar miraculós

La humanitat està atrotinada. No és un defecte nou, ve de sèrie. Un dels seus dèficits més clamorosos és la incapacitat de sedimentar i estratificar el coneixement social. Excepte alguns xarlatans marginals, ningú discuteix la rodonesa de la roda, la llei de la gravetat o l’efectivitat dels antibiòtics. La sal comuna és clor més sodi i es dissol amablement en el líquid, però el sodi aïllat té una reacció explosiva al contacte amb l’aigua. Els científics no circulen marxa enrere. Cada nova troballa serveix de trampolí per arribar a nous llindars. Ningú s’interroga inútilment avui per la rodonesa de la roda. 

Contràriament, el coneixement social mai solidifica ni s’estratifica. Estem condemnats a cometre periòdicament els mateixos horrors, escandalitzar-nos, apartar-nos transitòriament, però tornar a cometre’ls de forma inexorable. Tornada a començar, la maledicció de Sísif.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Res és igual que abans, però tot torna o intenta tornar. Ens considerem més civilitzats que els coetanis d’Àtila, i segurament ho som, però ens matem amb la mateixa fruïció de sempre. Ho fem amb més sofisticació i més complexitat argumental, però amb la mateixa crueltat. Cap científic perd el temps en engegar en orris un principi físic demostrat, simplement avança a partir d’aquest. La humanitat, en canvi, viu empresonada pel seu destí. Com Sísif, condemnada a perpetuïtat a tornar a començar.

Només així es pot concebre que uns venedors de regenerador capil·lar com els entabanadors de l’Institut Nova Història puguin tenir predicament al segle XXI. Bajanades com la catalanitat de Colom, Hernán Cortés, Pizarro, Magallanes, Leonardo, Ignacio de Loyola, el Cid (un fals mite en si mateix), Santa Teresa o el Bosco no mereixen cap comentari. Sí que el mereixen, i sever, els ajuts públics deixats als venedors d’ungüents màgics, l’altaveu de la televisió de la Generalitat i l’aval d’algun membre del Govern, com el conseller Puigneró, el pupil de Puigdemont que sospira per ser candidat a president. Ai, la humanitat.