El mediador d'Oz

Sisplau, sisplau, que sembli que som un Estat. Sí, la república avortada en segons, aquesta que vam proclamar amb tristesa i vares d’alcalde, aquesta que declarem pomposament, però sense naturalesa jurídica. La brometa que tan i tan cara ens ha sortit. No només als presos, a la societat sencera. Trencada, amargada, paralitzada, poblada de prejudicis i amb propagadors de l’odi (d’un i un altre odi, el mateix al cap) a cada cantonada.

Sisplau, posa’m un mediador. Internacional, per descomptat. Que la nostra república no reconeguda per ningú, ni tan sols per nosaltres, sembli de veritat. Estan en joc els vots. ¿Com mantenir-los si baixa la moral de la tropa? Aquesta que s’encoratja al sentir-se gran, millor, única propietària de Catalunya. Sí, continuem caminant pel camí de rajoles. Grogues, per descomptat. Aquesta ruta que ens porta fins a un mag que és un farsant d’un país que és un somni. Un mediador per continuar alimentant la quimera. En realitat, ¿ens importa alguna cosa la negociació? ¿Ens importa rebaixar la tensió i treballar pel bé de tots? De fet, ¿per a què treballar quan viure del mite ens atorga el poder?